En la Fira Modernista d’enguany, fem un petit itinerari per obres d’homenatge a persones i fets en l’època Modernista. Noms destacats com Joaquim de Sagrera, Jaume Jover, Valentí Alagorda i Bartomeu Amat prenen presència en espais públics de la ciutat de la mà dels artistes Alexandre de Riquer, protagonista de la fira, i Josep Llimona, i de l’arquitecte Melcior Vinyals.
El pretext per escriure sobre memorials en temps del Modernisme el teníem a l’abast perquè l’artista Alexandre de Riquer (Calaf, 1856-Palma, 1920), icona de la fira, és l’autor de la placa dedicada a Joaquim de Sagrera Domènech que es troba a la façana de la Casa Alegre. A partir d’aquí hem estirat el fil per visitar altres espais commemoratius. El conjunt triat reuneix quatre peces que foren concebudes i inaugurades en els primers quinze anys del segle XX.
Entrant en detall, la placa de Riquer de la Casa Alegre és un reconeixement a tot un prohom de la ciutat, Joaquim de Sagrera Domènech (Terrassa, 1777-1825), per la seva lluita en la Guerra del Francès (coneguda també com la Guerra de la Independència). La distinció data de 1908, any que commemoraven cent anys de l’inici d’aquest conflicte bèl·lic que s’allargà fins al 1814. De Sagrera Domènech, fabricant de llanes, va encapçalar una de les guerrilles que es van enfrontar a les tropes napoleòniques. “Fou dels primers a prendre les armes. No solament per defensar els interessos de la vila, sinó també dels pobles que es trobaven en mans dels enemics”, relata el cronista Baltasar Ragón en els seus llibres publicats.
La seva posició antifrancesa va tenir també una resposta directa en els seus béns més preuats. L’exèrcit napoleònic va saquejar i incendiar la casa familiar construïda en la finca dels Sagrera de la Font Vella, on anys més tard (1911), s’aixecaria la residència senyorial, que avui coneixem, promoguda pels seus hereus, Mercedes de Sagrera, casada amb Francisco Alegre. La reforma es va encarregar a l’arquitecte Melcior Vinyals Muñoz.
sagre
Herois de guerres
L’homenatge a Joaquim de Sagrera Domènech va més enllà de la Casa Alegre. L’heroi va deixar empremta per partida doble, en tant que és present en la placa que hi ha al Mercat de la Independència del Raval i que també es va inaugurar el 1908. El mercat va ser batejat, precisament, amb aquest nom per commemorar el centenari de la Guerra del Francès. Aquí, de Sagrera Domènech està al costat de Salvador Vinyals i Pau Viver (en la distinció només hi figura el primer cognom dels tres) i s’afegeix, de manera col·lectiva i anònima “altres ciutadans que se sacrificaran per la independència de la pàtria”.
Subratllar que, després de la batalla del Bruc, Salvador Vinyals Galí (1781-1829), en condició de batlle de la ciutat, liderà el sometent amb de Sagrera Domènech i organitzà la Junta del Vallès per reclutar homes que havien de completar l’exèrcit de defensa de Catalunya. Tant de Sagrera com Vinyals foren alcaldes de Terrassa i tenen retrat en la galeria dels terrassencs il·lustres del saló de plens de l’Ajuntament. Vinyals Galí, a més, fou diputat a les Corts de Cadis.
La tercera parada ens porta fins a l’obelisc dedicat als dos terrassencs Jaume Jover i Valentí Alagorda, i fou creat per l’arquitecte citat Melcior Vinyals. El monument, en la plaça Joan Miró del Cementiri Vell, recorda també a dos herois de batalles històriques, en aquest cas fa referència a les guerres carlines (1833-1876). Qui eren ambdós? El Jaume, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, era forner d’ofici i el Valentí era un dels seus empleats de l’obrador. Tots dos es van allistar a les tropes que havien de lluitar contra els carlins i, malauradament, van morir defensant la ciutat un 22 de juliol de 1872. L’homenatge d’aixecar un monument en la seva memòria es va aprovar el mateix any de la seva mort, però no es va inaugurar fins al 1912. El procés va ser molt llarg perquè es va finançar a través d’una subscripció popular que va iniciar l’Ajuntament el 1910 amb una aportació de cinc-centes de les antigues pessetes.
Referent en enginyeria
L’itinerari es completa amb l’homenatge a Bartomeu Amat Brugada (1870-1909). L’obra és del reconegut escultor barceloní Josep Llimona i està emplaçada des de 1913 als jardins de l’Escola Industrial, al carrer de Colom, dins el campus de la Universitat Politècnica. En aquest cas no és una distinció relacionada amb herois de guerra. Es tracta d’una personalitat de Terrassa que va ser un dels primers enginyers de la ciutat, a més d’inventor i mecànic, i un dels fundadors de l’Escola Industrial i director d’aquesta.
Amat Brugada, amb estudis d’enginyeria a Espanya i Bèlgica, tenia talent emprenedor. Se’l considera dels primers, si no el primer, en crear el títol universitari d’Enginyer Tèxtil a l’Estat -Terrassa en va ser pionera en l’oferta- , el promotor de la càtedra en Tecnologia Tèxtil i coimpulsor de l’Acondicionament Terrassenc. Així mateix, va inventar el primer torsiòmetre, un aparell per mesurar la torsió dels fils.
La seva capacitat i la seva passió el van portar a ser un professor de l’especialitat tèxtil “modern” per l’època, en la mesura que feia classes pràctiques amb projeccions en pantalla en lloc d’usar el guix a la pissarra. Li agradava tant la seva feina de mestratge que rarament faltava a classe, fins al punt de caminar, sota la pluja, des de Barcelona a Terrassa, si no tenia mitjà de transport a l’abast.
La trajectòria d’Amat Brugada, malauradament, es va esquinçar de manera prematura. Cap a l’any 1908, va deixar la feina acadèmica per ocupar-se de l’empresa tèxtil familiar, al Vapor i Cia, situat entre els carrers del Pantà i Sant Llorenç. Un any més tard, a l’edat de trenta-nou anys, va patir un accident en caure-li una politja que li va provocar la mort.
