Per què ha decidit deixar la natació? Aquest any començo quart de carrera i se’m feia molt complicat compaginar l’esport de competició amb els estudis. Al gener començo les pràctiques i no podria fer les dues coses. A més, tenia taquicàrdies i em van operar. Vaig estar més de quatre mesos sense fer esport. Això em va ajudar a prendre la decisió.
Ho devia passar molt malament. Vaig haver de parar de fer esport. Vaig plorar molt. El cardiòleg va trucar a la meva mare i li va dir: que no vagi a entrenar aquesta tarda. Al febrer em van operar. No era tan greu com semblava. Després he tornat a competir. Puc fer esport amb normalitat.
Els nadadors s’acostumen a retirar joves, però vostè ho fa amb només 23 anys. Això depèn de la persona. Jo vaig entrar al club amb 5 anys i vaig començar a competir als 7. Són molts anys competint. He estat nou anys al primer equip.
La natació és un esport tan exigent com diuen? Sí. Implica moltes hores d’entrenament. La temporada es fa molt llarga, des de finals d’agost fins a finals de juliol. És un esport molt sacrificat. Entrenes cada dia i competeixes els caps de setmana.
Mirant enrere, què recorda del primer dia que va entrar a la piscina del club? No tinc massa records. Recordo anar a fer una prova amb les meves companyes. Era molt petita.
En aquests 18 anys, en algun moment ha pensat deixar la natació? Sí. Diverses vegades. Sobretot per temes de lesions. Amb 16 anys, em vaig lesionar a l’esquena entrenant. Em costava fins i tot caminar i havia d’estudiar. Allí m’ho vaig plantejar, però vaig decidir seguir.
Ara, la decisió és definitiva? Sí. Més endavant potser torno a nedar, però no amb el primer equip. Aquesta etapa s’ha tancat.
El que no deixa és la seva tasca com a entrenadora. Exacte. M’encanta entrenar els nens. M’encarrego dels prebenjamins i benjamins, nens del 2015 al 2019.
Què li aporta entrenar nens tan petits? Sento que els ajudo. Primer els ensenyo a nedar. Cada dia em venen a explicar els seus problemes. M’agrada escoltar-los i parlar amb ells. Quan els pares em diuen que he ajudat al seu fill em fa molt feliç. Cada dia gaudeixo més amb ells.
És gairebé una tasca pedagògica. Sí. Més enllà de la natació, els ensenyo moltes altres coses. És la sisena temporada que estic amb ells. No penso deixar-ho. És molt gratificant.
En aquesta edat ja es veu si un nen arribarà lluny en el món de la natació? N’hi ha que aprenen més de pressa que d’altres, però encara són molt petits. El més important és que vinguin amb ganes, aprenguin cada dia i s’ho passin bé.
Vostè va estar quatre anys al CAR, del 2017 al 2020. Quin tipus de nedadora era? Quan vaig començar nedava 200, 400, 800 i 1.500 lliures i també el 200 papallona per gust. Vaig acabar bastant cremada. Eren moltes hores i moltes competicions. A la darrera etapa m’he centrat en els 200 papallona. S’ha convertit en la meva millor prova a nivell absolut.
Quin era el seu dia a dia al CAR? Em llevava a les 6 i a les 7.15 ens llançàvem a l’aigua. Fins a les 9.30. A les 10 començaven les classes, fins a les 13.30. Anava a dormir a casa, però em passava el dia al CAR. De 13.30 a 14.30 fèiem físic. A les 15.15 tornava a classe. De 16.15 a 19.45 tornava a l’aigua i alguns dies encara em quedava a fer càrdio.
Li agradava competir? Sempre he estat molt competitiva. No m’agrada perdre a res. Quan les coses no sortien, ho passava pitjor. Vaig anar al psicòleg. Competir em generava ansietat.
Que els esportistes vagin al psicòleg està ja molt normalitzat. La majoria d’esportistes hi van. S’hi ha d’anar. A mi em va ajudar molt. No només en l’esport. Arribava plorant als entrenaments. M’agradava nedar, però la situació em superava.
Quin entrenador l’ha marcat més? De petita, l’Oriol Abenoza. Hem acabat entrenant junts. També la Laura Roca i el Simón Santana. He estat molts anys amb el Cesc Reina. També amb l’Eugeni López. Els darrers anys he estat molt a gust amb el Raúl Navalón.
Quin somni ha deixat per complir? M’hauria agradat molt poder anar a uns Jocs, però no vaig poder competir internacionalment. De totes maneres, he gaudit molt amb el que he fet.
- Aïda López deixa la natació amb només 23 anys
- Nebridi Aróztegui
Amb quin record es queda d’aquests anys? Quan vaig fer tercera d’Espanya en els 200 papallona. Va ser just després de la Covid, a Sabadell. Aquell dia el tinc gravat a la memòria.
