Com valora la seva darrera temporada al capdavant del CN Terrassa? Molt bona. Hem fet la temporada que volíem. Havíem d’estar entre els quatre primers i ho hem aconseguit. És veritat que sempre vols fer un passet més. Ens va marcar la derrota contra el Barcelona, però vam acabar fent un gran partit amb el Sabadell i donant la cara amb el Barceloneta, que segueix tenint un equipàs. Estic molt content de la temporada que hem fet.
Quan et creues amb el Barceloneta ja saps que perdràs. O des de dins l’aigua es veu diferent? Intentem que els jugadors no ho vegin així, però el Barceloneta no et dona opcions. De fet, demà pot guanyar la seva vintena lliga consecutiva. Segueixen tenint un equip espectacular.
Quan va prendre la decisió de plegar? Vaig prendre la decisió al gener. Amb el canvi de junta, quan es van començar a definir els noms, vaig veure que m’havia de posar en un lloc en concret. Quan vaig agafar el primer equip, ja vaig dir que no seria etern. L’alta competició és molt exigent. No parlo només de l’exigència externa. Un mateix també s’exigeix molt. Veient que aquest Barceloneta és el gran dominador de la competició i que és molt difícil poder-lo guanyar, et trobes que ja no tens aquelles forces que necessites per transmetre als jugadors que els poden guanyar. Jo mateix em vaig adonar que havia arribat el moment de fer un canvi.
Plega per culpa del Barceloneta? De fet, sí. Tot això m’ha afectat molt a nivell personal i familiar. Si m’haguessin deixat guanyar alguna cosa, potser encara continuaria (riu). Tenia molt clar que igual que el Rafa Aguilar i el Dani Nart em van formar a mi, jo havia fet el mateix amb el Sergi Mora. Ell tenia molt clar que fins que jo no ho veiés, ell no faria el salt. Però ja començava a veure que rebia ofertes. M’hauria fet molta ràbia veure’l entrenant un altre equip i que no fos el meu substitut natural. Està superpreparat per dirigir un primer equip. Serà molt exigent. Va ser un gran jugador i serà un gran entrenador.
Deixar d’entrenar suposarà un canvi important en el dia a dia? Per descomptat. M’agrada molt l’alta competició. L’he gaudit molt. Segur que trobaré a faltar entrenar i dirigir els partits. A banda de la direcció tècnica, entrenaré el cadet o el juvenil.
Quina valoració fa d’aquestes deu temporades com a primer entrenador? Si fos crític amb mi mateix, diria que és millorable. Mirant-ho fredament, penso que han estat deu anys molt bons. Poder estar una dècada al teu club, sempre obligat a tenir objectius, a estar entre els tres o quatre primers, és magnífic. Ha estat molt bé.
Amb quines fites es queda? Vam portar l’equip a la Champions, on no havia estat mai. I fins i tot vam jugar una final europea. En una temporada vam arribar a disputar les tres finals: Supercopa, Copa del Rei i lliga.
Amb quina plantilla s’ha sentit més còmode? Durant els deu anys he tingut equips molt competitius. Vaig entrar amb jugadors molt joves, com Álvaro Granados, Jordi Chico i Marc Salvador, als que havia entrenat en les categories inferiors i que encara continuen en actiu. Tenia el porter de la selecció, Iñaki Aguilar, a banda de Jordi Pérez, Òscar Aguilar o Fran Sánchez. Em van ajudar molt i m’ho van posar tot molt senzill per poder entrar a l’elit. He gaudit molt amb tots i cadascun dels equips que he tingut.
Quins dels jugadors que ha entrenat l’han impressionat més? Álvaro Granados i Bernat Sanahuja, sens dubte. L’Álvaro l’he entrenat des d’infantils i tenia clar que arribaria a dalt. El que potser no pensava que arribaria a ser el millor del món. Per mi ho és. Com a mínim està entre els tres millors.
Va pensar plegar en algun moment? Sí. Ho he pensat en diversos moments, però no ha estat relacionat amb la competició sinó amb altres aspectes.
Va tenir ofertes per entrenar altres equips? D’Espanya sí. Mai no m’he plantejat marxar. El CN Terrassa és el meu club i m’ho ha donat sempre tot per poder continuar formant-me com a entrenador. A més, quan tens família, veus les coses des d’una altra perspectiva.
