Des de fa una dècada, l'exjugador de l’Atlètic Joan Galí (34 anys) exerceix com a agent de jugadors de hockey. Treballa fonamentalment amb els clubs belgues i hi ha portat jugadors com Joan Tarrés, Pau Cunill i Gemma Beltrán
A què es dedica un agent de jugadors de hockey? Normalment són els mateixos jugadors qui em contacten. El hockey s’està professionalitzant molt. De fet, jo treballo per als clubs. Mai no dic als jugadors on han d’anar. Els explico les diferents ofertes i ells trien. No funciona com al futbol. Jo no cobro comissions. Els clubs em paguen un fix per cada jugador. Jo no visc d’això. Tinc la meva feina.
Com va començar a dedicar-s’hi? Després de jugar set temporades al Vallès, l’any 2013 vaig fitxar pel Royal Herakles. Vaig anar a fer un Erasmus i volia viure l’experiència de jugar fora. Allí vaig viure amb la mateixa persona que jo, però a Anvers.
Què vol dir? A l’Atlètic, jo era qui organitzava les festes, liderava el córner groc i m’encarregava del hockey platja. Em va tocar compartir pis amb el meu homòleg d’Anvers, Thibault De Kerpel, germà de l’internacional belga Nico De Kerpel. Ens vam fer molt amics. Gràcies a ell, vaig conèixer moltíssima gent.
Portava una vida més aviat intensa, vaja. De dilluns a dijous sortia de festa cada dia. Divendres només anàvem a sopar, perquè diumenge tenia partit. I diumenge, tornem-hi!
De fet, el primer jugador que va col·locar va ser el seu millor amic, Pepe Ballbè. Vaig jugar un parell d’anys al Temse, també a Bèlgica. Ja hi havia enviat algun jugador. El cas del Pepe Ballbè va ser curiós. Li vaig dir al club que tècnicament era molt bo, però que havia tingut un accident, s’havia fet mal al genoll i havia estat un any en blanc. Vaig trucar al Pepe i li vaig dir que portés una genollera. No entenia res. Va jugar poc, però no ens van enganxar mai. Ell jugava cada partit amb la seva genollera. Així va començar tot.
L’any següent va entrenar l’equip femení del Temse. Sí. Vaig portar la Gemma Beltrán i la Laura Salat, dues jugadores de l’Atlètic. Des de llavors, cada any portava gent. A Bèlgica hi ha molt moviment. Amb els anys he anat agafant contactes de diferents clubs. Ara, la majoria em demanen jugadors.
Quants jugadors ha col·locat? Des de llavors, 17. Entre ells, Ricard Mampel, Marta Comerma, Nonna i Carla López Llauder i Nil Escudé. El Joan Tarrés va ser el fitxatge més professional. Darrerament, Jan Clapés, Xavi Castelló i Pau Cunill.
Quants jugadors representa? Ara mateix, estic buscant equip a l’estranger per a la temporada vinent a més d’una desena de jugadors de Divisió d’Honor, la majoria de Terrassa. He treballat amb més, però no sempre és possible col·locar-los.
Com treballa amb els jugadors? Els ajudo amb tot. Des de fer el primer contacte amb el club, les reunions, organitzar algun entrenament si cal, revisar el contracte. Normalment, són jugadors que marxen del seu país per primera vegada i van una mica perduts. Especialment els internacionals, no volen estar-se discutint amb els clubs per una oferta. Jo ho gestiono i ells es dediquen a jugar.
Amb quants clubs treballa? Principalment amb vuit clubs belgues: Dragons, Braxgata, Orée, Uccle, Beerschot, Herakles, Temse i La Rasante. He tancat algunes coses puntuals amb clubs italians i suïssos.
Fonamentalment treballa amb clubs belgues. Sí. Em coneixen i també coneixen molts jugadors d’aquí que hi han anat a jugar en els darrers anys.
Aquí, pocs jugadors tenen agent. Costa molt. Algun club espanyol s’ha adreçat a mi. No és habitual. No hi ha massa jugadors belgues que vulguin venir aquí. De fet, em costaria més. Jo soc de l’Atlètic i no vull que els aspectes emocionals afectin els estrictament professionals.
Aquí és menys habitual que la gent es mogui. No hi estem acostumats. Tot va començar quan el Xavi Arnau va fitxar pel Polo, que va rebentar el mercat. A un altre nivell, equips com el Júnior i el CD Terrassa també s’han nodrit de molts jugadors de l’Atlètic i l’Egara.
El nivell de la lliga belga ha crescut molt? Especialment en els deu últims anys. Es veu també a nivell de seleccions. A Bèlgica, el jugador bo ho té tot per entrenar. Si jugues al tercer equip d’alevins, tens un quart de camp un dia a la setmana. Busquen l’excel·lència de manera salvatge. I els funciona.
Com és el model dels clubs belgues? Semblant a l’holandès. Són clubs realment familiars. De hockey. Aquí som empreses que oferim gimnasos. I a més, juguem a hockey.
Què cobra un jugador a Bèlgica? Un jugador normal pot cobrar uns mil euros mensuals, més la casa i el cotxe. Els “top” poden arribar als 3.000 euros. És, una mica, la mateixa mentalitat que al futbol d’aquí.
