“Tens una cara molt maca, però si baixessis de pes!”, “amb aquest pes no pots vestir-te així”, “algú sap si sura o s’enfonsa?”. Són només algunes de les “perles” que va haver de suportar la waterpolista terrassenca Paula Leitón just després d’haver-se proclamat campiona olímpica a París l’estiu del 2024.
L’alegria per la medalla se li va barrejar amb la perplexitat pels comentaris d’odi rebuts a les xarxes, uns comentaris que va despatxar amb la ja famosa, espontània i magnífica frase “Tinc l’esquena molt gran perquè em rellisqui tot”.
Tota la violència verbal, més o menys explícita, va saber-la canalitzar en forma de material d’ajuda per a tantes i tantes adolescents que reben burles i se senten discriminades per tenir cossos no normatius.
La waterpolista, que el 30 de març es concentrarà a les ordres de Jordi Valls per preparar la World Cup, ha presentat aquest divendres el seu llibre “XXL”, publicat per Plataforma Editorial. La sala d’actes de la Casa de l’Esport s'ha omplert de familiars, amics, companys, polítics (amb l’alcalde Jordi Ballart al capdavant) i públic en general.
- Leitón s`ha rodejat d`amics i familiars a casa seva
- Alberto Tallón
Leitón ha explicat així la gènesi del projecte: “Després de guanyar els Jocs, a l’aeroport de París, em van trucar d’una tele per entrar en directe. La primera pregunta era sobre els atacs grassofòbics que havia rebut. La meva cara era un poema. Havia estat dos dies sense el mòbil i no tenia ni idea de tot el que m’havien dit. Tenia 24 anys i acabava de ser campiona olímpica. Jo estava feliç. Havia lluitat molt per ser campiona olímpica”.
La nova Paula
Tot allò es va fer ràpidament viral, però el més important seguia sent aquell or. “De tot allò en va sortir una nova Paula, que s’ha reinventat. He pogut ajudar moltes nenes que han patit aquests atacs. En el cas del pes, t’hi pots jugar la vida. Cadascú és diferent i ha de mostrar-se tal com és. Qui ha decidit que s’hagi d’estar en unes determinades mesures?”
L’egarenca, que ha assegurat que li queden encara “força anys de piscina”, vol ser mestra quan pengi el casquet. Està posant en marxa el projecte “Fes-te gran”, per ajudar nens i nenes des de l’esport. Ha acabat llançant un missatge a la Paula que començava. “Res no és immediat, el camí és llarg i dur, però hi trobaré gent que estimo i em fa créixer. Costa, però els somnis arriben. I si miro enrere, veuré París”.
