El 2 de juny de l’any 1912, fa més de 113 anys, el camp del Maurí de Terrassa va acollir el primer partit de hockey disputat a Espanya, on els joves jugadors de l’Ateneo Calasancio van perdre per 2 a 7 davant del RCD Espanyol. El hockey espanyol i també el català van néixer a Terrassa. No en va, la nostra és la ciutat amb més olímpics de la història, com es va encarregar d’explicar el periodista barceloní Andreu Mercè Varela. I la gran majoria d’aquests olímpics ho són gràcies a l’esport del hockey.
Quan Barcelona va ser escollida com a seu dels Jocs d’Estiu de l’any 1992, des de Barcelona es va fer una gran pressió per tal que la competició se celebrés a la capital, a les instal·lacions del Polo. Però Terrassa va guanyar també aquella batalla, en gran mesura per la feina de l’aleshores alcalde Manuel Royes, i aquells Jocs Olímpics marquen encara avui un abans i un després en la història de Terrassa, tant en l’àmbit de l’esport, de les infraestructures i també en l’orgull de ciutat.
Bressol del hockey
Terrassa ha defensat sempre la seva condició de bressol del hockey al país. És per això, o especialment per això, que quan la Federació Catalana de Hockey va decidir buscar un nou espai fora de Barcelona, “per raons òbvies”, totes les mirades es van centrar en Terrassa. Una vegada que es va decidir la sortida de Barcelona, diverses localitats es van oferir a la Federació per acollir la nova seu. Les dues grans candidates són, hores d’ara, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. El president de la Federació Catalana, Xavi Adell, ha deixat clar que Terrassa és la seva prioritat i en aquest sentit s’estan orientant les negociacions.
Fregant les 3.000 llicències
La ciutat reuneix tots els requisits necessaris. No només la majoria de les llicències i els clubs més potents són aquí, sinó que la seva situació geogràfica és envejable, amb excel·lents connexions per carretera i per ferrocarril amb la ciutat de Barcelona.
L’innegable pes de la nostra ciutat en l’àmbit de l’esport en general i del hockey en particular no s’explica només en àmbits intangibles sinó que se sustenta també en xifres. La ciutat aporta al conjunt del país el 42% de totes les llicències de jugadors i entrenadors de hockey. Són dades oficials facilitades per la mateixa Federació Catalana.
Entre els quatre clubs terrassencs (Atlètic, Club Egara, CD Terrassa i Línia 22) acumulen gairebé 3.000 llicències federatives, concretament 2.935. Els cinc barcelonins -Real Club de Polo, Catalònia, Futbol Club Barcelona, Sarrià HC i Barcelona HC 1977- en totalitzen 2.270, gairebé un miler menys que la suma dels quatre clubs egarencs. Sant Cugat, amb un sol club, el Júnior, disposa de 734 fitxes. Les altres vuit localitats catalanes on el hockey té més o menys presència presenten números sensiblement inferiors de practicants. Totes, a més, estan situades a l’àrea metropolitana de Barcelona, on el hockey té el seu pes més rellevant. Castelldefels és la quarta ciutat amb 439 fitxes, seguida de ben a prop per Matadepera, que n’acumula 347. Per sota hi trobem Mataró amb 262.
Les cinc darreres localitats sumades no arriben als 300 jugadors i tècnics. Es tracta de Sitges (136), Sant Andreu de la Barca (106), Girona (23), Tarragona (22) i Vacarisses (6). L’aparició de clubs a les ciutats de Girona i Tarragona obeeix a les iniciatives de promoció d’aquest esport arreu del territori.
Les xifres de la Federació Catalana discriminen entre el hockey i el hockey sala, per bé que els practicants d’aquesta disciplina no han estat inclosos en aquestes dades, ja que es tracta de jugadors que disposen ja de la seva llicència de hockey.
El “Big Three”
En els darrers anys, tres clubs s’han consolidat com a capdavanters en el hockey català. Es tracta de l’RC Polo, l’Atlètic Terrassa i el Club Egara. Aquests tres clubs aglutinen gairebé la meitat de les llicències totals (3.108). Entre els 15 restants sumen 3.853 fitxes.
La seva potència no només recau en la gran quantitat de jugadors, entrenadors i equips que aglutinen sinó que també són els que més títols tenen, no només a nivell nacional i estatal sinó també en l’àmbit internacional. Són també els que més jugadors internacionals aporten a les diferents seleccions espanyoles.
Júnior i CD Terrassa
A banda dels tres grans clubs catalans, dos d’ells terrassencs, cap altre dels clubs catalans arriba a les 800 fitxes. El Júnior en té 734 i el CD Terrassa, degà del hockey espanyol, n’acumula 626.
Per sota, el Castelldefels en té 439, el Matadepera 88 347, el Catalònia 319 i el quart club egarenc, el Línia 22 un total de 278, exactament les mateixes que un altre dels clubs històrics, el FC Barcelona, seguits per l’Iluro de Mataró amb 262, a poca distància del Barcelona HC 1977, que en té 231.
Els clubs més petits són els que aporten menys llicències. És el cas del Sitges, que en té 136; el Sant Andreu de la Barca, amb 106; i el Sarrià, fundat fa poc menys d’una dècada per jugadors terrassencs, que acumula 46 fitxes. Les iniciatives sorgides a Girona i Tarragona tenen 23 i 22 jugadors respectivament. Tanca la llista el Vacarisses amb només 6.
Xavi Adell: “Terrassa ha estat sempre la primera opció”
- Xavi Adell es va reunir dijous a la tarda amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, durant gairebé dues hores
- Alberto Tallón
Ja s’ha posat fil a l’agulla. El que fins ara era una simple declaració d’intencions ha derivat en una negociació seriosa que té com a objectiu trobar uns terrenys per tal que la Federació Catalana de Hockey pugui instal·lar-se a la ciutat de Terrassa. No només es negocia l’espai per construir-hi la seu institucional i les oficines, sinó que el pla és més ambiciós. La Federació vol construir-hi un camp de hockey i un centre de tecnificació, així com un magatzem on allotjar les ingents quantitats de material de tota mena.
El president de la Federació Catalana, el terrassenc Xavi Adell, va sortir amb sensacions molt positives de la reunió que va mantenir per espai de gairebé dues hores dijous a la tarda al despatx de l’alcalde Jordi Ballart. “Vam comunicar-li el projecte. Li vam explicar el que volíem i vam veure que hi havia la possibilitat d’arribar a bon port. No vam parlar de possibles ubicacions encara. Jo mateix vaig frenar-ho. Volem que aquestes siguin unes negociacions clares, sense falses esperances. Com a Federació ens hi juguem molt. Aquest projecte s’ha de fer. I no podem fallar. Estem parlant de la Federació per als 50 anys vinents. Ens queden poc més de tres anys per acabar el mandat i volem estrenar casa dins d’aquest mandat”, explica Adell, que deixa clar que per a la Federació, “Terrassa és i sempre ha estat la primera opció”.
A Barcelona no hi ha terrenys
Quan es va prendre la decisió de buscar una nova seu en substitució a l’actual, situada al tercer primera del número 5 de la Rambla de Catalunya, els responsables federatius van tenir clar que haurien de sortir de la ciutat comtal, com han fet ja altres federacions, com les d’handbol i atletisme. “A Barcelona no hi ha terrenys per construir. I volíem una ubicació coherent. Per motius obvis, l’opció de Terrassa era la prioritat per a nosaltres”, explica Adell, que matisa: “S’ha de parlar molt encara. Cal parlar del tema financer, entre molts altres aspectes. El més important és que a Terrassa hi ha terrenys i també hi ha voluntat política. Veurem com acaba tot, però de moment podem dir que ja hi ha partit”.
