Xavi Lleonart, adeu a una llarga trajectòria

El davanter internacional egarenc va posar punt final a la seva carrera en el món del hockey d’elit guanyant el seu quart títol de lliga a la “final four” celebrada diumenge passat a Terrassa

  • El jugador terrassenc del RC Polo celebrant el seu últim títol després de decidir posar punt final a la seva extensa i p -
Publicat el 04 de juny de 2025 a les 18:49

Marxar guanyant un títol dels grans és una manera molt agradable de marxar i la millor possible. I va ser així per al jugador terrassenc Xavi Lleonart, que es va acomiadar del hockey d’elit després de la final del passat diumenge a l’Estadi Municipal Martí Colomer en la qual el seu equip, el RC Polo, va derrotar a l’Atlètic per 2 a 1. Ja ho tenia decidit i el partit havia de ser el seu darrer, fos quin fos el resultat definitiu. Finalment, el davanter internacional, va dir adeu a una trajectòria que va començar de ben jove.

Format als equips de la base del CD Terrassa, va pujar al primer equip de l’entitat de les Pedritxes en edat juvenil i, l’any 2012, es va comprometre amb el conjunt barceloní. Només va estar una temporada fora del RC Polo, la 2017-2018, quan va emprendre una aventura curta a la lliga neerlandesa, a les files del Bloemendaal, amb qui va aconseguir el títol que li mancava a nivell de clubs, l’Euro Hockey League.

En clau de selecció espanyola absoluta, Lleonart ha disputat tres Jocs Olímpics, el de Londres 2012, amb un sisè lloc, el de Rio de Janeiro 2016, amb la cinquena plaça, i el de Tòquio 2020, amb una novena posició. A més, va disputar altres competicions internacionals i es va penjar la medalla de plata a l’Europeu de 2019, disputat a Bèlgica. 

És immillorable

“Acabar així és immillorable. El nostre objectiu era guanyar, però a una “final-four” mai saps el que pot passar”, va manifestar Lleonart en acabar la final i proclamar-se campió de lliga per quarta vegada. Va admetre que “en anteriors ocasions sempre he dit que no hi crec gaire en el romanticisme en l’esport, però, acabo amb una sensació molt especial, sobretot tenint en compte els últims anys. I el que ens ha costat aconseguir el títol, és molt més especial i tindré un record brutal d’aquest dia”.

Sobre la seva trajectòria, va apuntar que “és un camí molt llarg, faré 35 anys d’aquí res i vaig començar molt jove i sempre ha sigut la meva motivació, seguir competint, i és com m’ho passo bé. Realment fa una mica de vertigen, sincerament, aquesta retirada” i va afegir que pensa seguir lligat d’alguna manera segur a aquest esport, que “és el que més m’agrada, visc per a aquest esport, i segur que d’alguna manera estaré involucrat o vinculat. No és el moment ara per pensar-ho, ja tindré temps d’aquest estiu”.