“Sempre intento que l’harmonia sigui el focus de la cançó”

Au Rora, cantant i compositora

El seu pare és contrabaixista i, de petita la música estava molt present a casa seva. Quan va acabar el Batxillerat volia fer una altra carrera, però finalment es va decantar per formar-se en jazz al Taller de Músics de Barcelona. Va començar de ben jove tocant la bateria i cantant en un grup de rock-rock-fusió, que es deia This is riot. “Amb la bateria m’expressava millor”. Quan el grup va deixar-ho, també va deixar la bateria i va fer una mica de piano i es va formar en cant. “Sempre he tingut algun projecte” i després de la primera banda va estar en un trio “més acústic”, interpretant cançons d’Amy Winehouse i, posteriorment, amb Kokopelli, “un duet en què vaig començar a tocar els meus temes propis”, comenta i va ser “la transició cap al meu projecte individual”, afegeix. Fer temes propis canvia molt la perspectiva i diu que quan es componen els temes “has de crear tota una identitat visual i musical i has de prendre moltes decisions i que tot vagi en una mateixa direcció”. Tot i les influències del jazz, al final, el resultat ha sigut “molt pop”, comenta. “Sempre intento que l’harmonia sigui el focus de la cançó i que no sigui monòtona i que hi hagi molts acords i coses interessants”, afirma. Fa poc ha publicat un EP amb cinc cançons, que ha titulat “Naïve”. “No estic lligada a cap discogràfica ni a cap ‘management’”, però li agradaria que algú li pogués gestionar coses com els concerts. “Això em treu temps per compondre cançons”