A casa seva no hi havia “tradició musical”, però “va ser un dia que vaig sentir Wagner i llavors vaig decidir que era el que volia fer”, manifesta. Quan va acabar la seva etapa a l’institut, “vaig decidir continuar els estudis a nivell musical, vaig anar a la universitat a fer Magisteri Musical i, a més, vaig entrar al Conservatori de Terrassa a fer cant”, afegeix.
Compatibilitza el cant amb les classes que fa en un centre de Sabadell i detalla que “al final, tota la meva vida gira al voltant de la música”. Opina que el món de la música “és complicat perquè és molt competitiu, hi ha gent molt, molt professional, molt preparada i realment tampoc hi ha una producció tan àmplia per a poder abastir tants cantants”. Creu que hi ha interès per part del públic i recorda que “realment, quan es fa alguna producció, s’omple”.
“Tothom està preparat per poder cantar”, assegura i agrega també que “pels anys que faig de mestra, m’he adonat que hi ha molt pocs casos de gent que realment no estigui capacitada per fer música. Normalment, tothom té habilitats musicals, no estan limitades a uns privilegiats”.
A la música “tot té cabuda i al final tot es va barrejant i es van creant coses noves”, sosté. Toca el piano i afirma que “és un instrument molt complex, però és un instrument que m’omple”.
“És molt limitat dir bona veu o mala veu, tens unes condicions que les pots treballar. Si ho fas amb seny i molta professionalitat, pots arribar a poder fer una bona carrera”, assenyala.
