“Des que tinc memòria que vull dedicar-me al cinema”, apunta. A l’ESCAC va estudiar producció cinematogràfica, però abans, amb 13 anys, ja havia dut a terme alguna formació relacionada. Havia fet una extraescolar de cinema i “em va encantar”, i a casa li van dir, “això ho has de provar”. “Vam trobar un programa de cinema d’estiu, que eren sis setmanes, a Michigan, a l’escola Interlochen Center for the Arts” on va fer direcció i també van rodar alguns curtmetratges.
Seguidament, va marcar a Dorking (Anglaterra), a fer el Batxillerat on també hi havia estudis de cinema. Allà, una assignatura era fotografia i li va agradar molt i va tenir clar que és el que volia fer.
Actualment, viu a Los Angeles i el passat mes d’agost es va graduar del programa de màster de l’American Film Institute, enfocat a la direcció de fotografia. “El director de fotografia ha de servir la història que està explicant”. Opina que “hem deixat de sentir una mica, ens hem robotitzat”, també en el món del cinema i prefereix que “una persona em digui quina bona pel·lícula que no pas quina bona fotografia” i el seu objectiu és “fer projectes on la gent realment senti i torni a connectar emocionalment amb una pel·lícula”. “La gran força del cinema és aquesta màgia, que desconnectes de tot i t’endinses a una història que t’arriba al cor”, sosté.
Va participar en una sèrie de HBO, “House of Dragon” i també al curtmetratge “Crianza”, que va ser seleccionat per al Most Festival. A Los Angeles ha fet un altre curt, “Night Feeds”.
