Carla Salas Hernández: “Hi ha altres realitats a part de la nostra pròpia bombolla”

Carla Salas Hernández, cooperant en Desenvolupament Humanitari

Es va formar en Comerç Internacional, suposa, perquè de petita havia viatjat a fora per estudiar idiomes i amb aquesta carrera “pensava que podria viatjar, conèixer altres cultures i ajudar a empreses a expandir-se, no només dins d’un territori, sinó més enllà”, explica. En principi l’atreien més les empreses més grans, però arran de treballar a una start-up, “em vaig enamorar dels projectes de base, més petits”. Va anar passant per diversos sectors en departaments d’exportació o expansió fins que hi va haver un punt d’inflexió. Ja havia col·laborat en projectes humanitaris i de sempre li havia interessat pel camp de la cooperació. I es va proposar fer alguna cosa que “tingués un impacte social real” i es va formar en Cooperació Internacional i Ajuda Humanitària. Després de la pandèmia, va fer un canvi. “Mesurava la meva felicitat en l’èxit i la productivitat, perquè estem programats així, i vaig fer aquest canvi de perspectiva perquè hi ha molt més i hem perdut la comunitat i la comunicació i això és el que fa falta”, diu. La primera experiència va ser a Calais, a assentaments de refugiats, amb una ONG que es diu Roots. Li agrada treballar “en el terreny” i considera que “els donatius són importants, però el que genera impacte és ser-hi”. “Hi ha altres realitats a part de la nostra pròpia bombolla”, detalla. Ara col·labora amb Salam LADC, amb un projecte que es diu Olive Branch i ha tornat fa poc després d’estar un temps al Líban, a Beirut, on ha estat ajudant als col·lectius més vulnerables.