“Ara, la gent no escolta tan rock com abans i em sap greu”

Gio Díaz Laboriel, música

La seva besàvia tocava el violí i la guitarra i a ell li agradava tant la música que la seva mare li deia “t’assembles a la meva àvia”, recorda. Tenia molt definit que volia estudiar música, però de bon principi, els seus pares no ho volien. Finalment, va començar la seva formació al seu país d’origen, Hondures, amb “la mestra Shirley Paz” que li va fer “un ral·li amb la guitarra, el baix i la bateria” per decantar-se pel que més l’atragués. Li va agradar cantar, per sobre de tot, si bé, llavors “el que no sabia és que m’anava a guanyar més la vida de baixista”, apunta. Va començar a tocar amb alguns grups, del gènere metal progressiu, perquè “sempre he sigut molt metal·ler, molt heavy”. Va començar amb una banda que es deia Tsidkenu on “vaig aprendre a tocar molt bé el baix”, tot i que, d’entrada, no era la seva intenció. No podria dir si és millor cantar que tocar el baix, ja que “són emocions diferents”. Amb un grup que es deia Legiones, van fer una gira per aquí, l’any 2011, i ja es va quedar. Primer, a Girona i, dos anys més tard, a Terrassa. Actualment, toca amb la formació Trambólicos Band, que fa música de festa major, però en clau de rock. També està gravant les seves pròpies cançons. Opina que “ara, la gent no escolta tan rock com abans i com a rocker de tota la vida em sap greu”. Diu que la música ha evolucionat i amb la intel·ligència artificial “qualsevol pot fer una cançó”. Avui en dia “ja no és tan important gravar un disc”, subratlla, i les plataformes ajuden molt.