Després d’un temps vivint a París, va tornar a Terrassa, on havia arribat amb la família quan tenia un any. No tenia feina i, mentre es treia el carnet de conduir “la persona que m’estava donant classes treballava a l’Ajuntament” i, llavors, feia falta gent perquè s’estava fent el cens i li va dir d’entrar i va acabar al servei d’Estadística. Després va passar per altres departaments fins que, l’any 1991, es va crear la regidoria de Promoció de la Dona, amb la Rosa Maria Fernández.
“Vam començar de zero a tot i era una porta que s’obria totalment desconeguda, de fer coses amb la ciutadania, directament, amb problemes sobretot de les dones, perquè en aquella època, inclús ara, el que era la igualtat entre homes i dones no existia”, apunta. “Va ser dur i vam tenir molts entrebancs, d’homes que pensaven que allò era cosa d’unes pirades”, assegura. En aquest camp, considera, “hi ha hagut molts avenços, però encara queda molt” per recórrer.
L’any 2004 va formar part de la primera Sindicatura de Greuges de la ciutat i va treballar amb els dos primers síndics, el Joan Sales i la Isabel Marquès, fins que es va jubilar, l’any 2015. “He tingut la sort, en aquesta vida professional, que he engegat projectes innovadors, que no existien” i li encanta que, com a tècnica, li donessin “aquesta responsabilitat”.
