Va començar estudiant “Delineació” i mentre feia aquesta formació “vaig decidir ser arquitecte”, apunta. D’aquesta carrera, el que més l’atreia era “la part creativa que té”. La va fer a Canàries, ja que és originari de Tenerife i explica que “no m’he dedicat tant al típic perfil d’arquitecte, i m’he dedicat molt més a la part més administrativa”.
Es va traslladar a Barcelona perquè sempre “he volgut sortir i veure, veure i veure” i fa vint-i-dos anys que va venir a viure a Terrassa. Va acabar la carrera a la UPC, va fer diverses feines i, en aquests moments, treballa a l’àrea de patrimoni del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, en un projecte “per transformar alguns edificis públics i millorar la seva eficiència energètica”.
Ara fa un any i mig que va entrar a l’Ateneu Terrassenc a través d’un amic i exerceix de coordinador de les exposicions. “M’agrada la gestió entorn de la cultura”, apunta, i aquesta tasca li ha permès “conèixer a gent molt interessant de Terrassa”.
“L’art és la millor manera que té l’ésser humà per a entendre’s i compartir”, diu i afirma que “que és una cosa que, en aquest sentit, hauria d’estar més integrada en la societat”. “A vegades em fa la sensació que la gent, en general, veu l’art com una cosa decorativa, no tan profund com és”, sosté.
