El seu pare va fer la guerra, la mare va haver de marxar del poble i, des de petita, a casa, es va parlar de tots aquests temes i considera que “d’una forma o d’una altra, a aquella edat jo ja estava compromesa políticament” i “una cosa porta a l’altra” i va ser part quan es van formar les Joventuts Comunistes en un moment delicat i en el qual va aprendre que “tu ets l’única persona que et pot defensar a tu mateixa, que t’has d’espavilar per tu mateixa, i que has d’avançar”, manifesta.
“Al llarg de tota la meva trajectòria professional, he fet una diversitat de feines diferents, però totes relacionades amb les persones”, apunta i afegeix que “vaig aprendre, al llarg dels anys, a fer un treball i veure el resultat. És molt important saber avaluar els resultats del que estàs fent” i sempre ho ha pogut fer.
Ha fet diverses feines i ha passat per llocs com el Consell Comarcal “un projecte de la Generalitat de Catalunya” i també va estar un temps a la Xina, va tenir una empresa relacionada amb aquest país i va acabar la seva trajectòria laboral a una escola taller a Molins de Rei. Opina que “a vegades, des de la taula del despatx veiem una realitat molt nostra, però no ens adonem de les realitats amb què treballem” i apunta que “pots tenir les idees, però si no tens amb qui desenvolupar-les, no van enlloc”.
Va ser la primera dona a presidir una Associació de Veïns, concretament la del barri de la Cogullada i també és la vicepresidenta de l’Amical de les Brigades Internacionals.
