Va néixer al Senegal i va venir aquí quan tenia tretze anys. Va estudiar Enginyeria Mecànica, tot i que “volia ser metge”, com el seu avi. Va fer cicles formatius, primer de Química, però es va adonar de seguida que no era per a ell. La mecànica l’atreia i va fer un gran mig i, en acabat, dos graus superiors de disseny i programació. Un professor li va dir que si no feia la carrera de mecànica “t’estaràs desaprofitant molt”. I va començar a fer-la a la UPC de Terrassa.
Recorda que “el primer any va ser molt dur, perquè venint del grau superior la base de matemàtica era baixa”, però va acabar la carrera. Tot aquest temps de formació l’ha combinat amb feines i diu que “sacrifiques moltes coses i temps de gaudir amb gent que t’importa, però és una part que has d’assumir”. Laboralment, va començar “de programador de màquines CNC, de fresadores” i, més tard, va passar a “delineant”.
Ara treballa com a enginyer mecànic i automoció a una empresa de Sentmenat. “M’encanta el que faig, apunta”, si bé té clar que “no em puc tancar a dir, això ho faré fins al final, sinó que el món va canviant i en un futur pot passar de tot”. Detalla que no deixa de formar-se i, del camp de la mecànica, li atrau molt “poder fer realitat una cosa que has pensat i ajudar les persones. Aquesta combinació m’agrada molt”.
Guarda molt bons records del seu pas per la UPC d’aquí i comenta que “el campus està molt ben preparat. A més, fer una universitat dintre d’una ciutat no és gens fàcil i està molt ben comunicada”.
