La seva primera formació va ser la de pèrit industrial, si bé ell hauria preferit estudiar per a advocat, però a casa no els feia gràcia. Després de casat va començar a treballar com a agent d’assegurances i recorda que, un dia, “discutint amb el director d’una companyia” del ram, li va etzibar “la raó és meva perquè jo soc advocat” i va determinar que mai més li podrien argumentar això i va començar a estudiar Dret, “casat i amb dos fills”.
En el món de les assegurances va ser president del Col·legi de Barcelona i vicepresident a escala nacional i també “em va tocar ser president nacional temporalment”. Diu que “sempre he sigut el meu cap i, per tant, els meus errors els he pagat jo” i opina que “l’avantatge de no dependre d’un sou o d’algú, et permet ser molt més liberal”. Afegeix que “a la vida és bàsic ser honest, treballar els temes, i dir sempre el que penses tu que és el millor”.
Assenyala que el treball “avui sembla que no està massa ben vist. Almenys una part de la població pensa que el que s’ha de fer és viure i treballar el menys possible, i així el país no s’aixeca”. Va ser regidor de l’Ajuntament formant part del Partit Popular. “Em van venir a buscar i els vaig dir, entesos, però en temes municipals no decidiu vosaltres, jo soc el que conec la ciutat”. Afirma que “va ser una gran experiència”.
Fa 25 anys que viu a Gijón i, de tant en tant, torna a Terrassa. “M’he trobat amb un ambient de gent molt oberta”, apunta, i considera que “els catalans hauríem de prendre nota d’algunes coses”.
