El pròxim mes de setembre es jubila després d’una llarga trajectòria en el món de l’ensenyament. Des de 2012 exerceix com a directora de l’Institut Escola Pere Viver, centre on va començar l’any 1994. Va estudiar Magisteri perquè ho tenia “claríssim” de sempre. “M’agradava molt la canalla, el contacte amb ells, estar amb ells”, comenta. “Estar jugant amb la canalla més petita, entretenir-los, jugar amb ells, era una cosa que a mi m’omplia”.
Quan va acabar la seva formació va fer substitucions i va passar per centres de Sant Feliu de Llobregat, el Prat o Vallirana i, més endavant, a Terrassa i Sabadell. Va estar dos anys al Pere Viver i, després d’unes pràctiques al Col·legi Mare de Déu de Montserrat, va tornar-hi ja per quedar-se.
Ser directora “no m’havia plantejat en la vida” admet, tot i que ja formava part de l’equip directiu. “Té una part bona, que veus l’escola des de tots els punts i l’has d’entendre des de totes bandes, has de donar resposta a tot”, diu. Opina que “quan hi ha famílies o infants que necessiten ajuda, i els pots ajudar o els pots alleujar, és gratificant. És la part més bonica”. Sobre si els nanos han canviat des que va començar, apunta que “són diferents, perquè tot ha evolucionat i la societat avança i hem de saber gestionar-ho. També ha canviat Terrassa. Al final, l’escola és el reflex de la ciutat”.
Exercint el càrrec de directora també hi ha “moments durs” i hi ha problemes que “a vegades no són de fàcil solució” i has de prendre decisions que “no sempre agraden a tothom”, afirma.
