Diu que va descobrir la música a través dels compositors nord-americans Philip Glass i Steve Reich, quan era un adolescent i d’aquí li va venir la seva afició a la música que compon i publica. “El meu autèntic instrument és l’estudi d’enregistrament. Soc compositor, productor, enginyer de gravació, i el que faig és pensar. Penso i materialitzo la idea que tingui”, comenta. El seu estil musical és “una barreja entre clàssica, pop i psicodèlia”.
Els seus discos els publica “digitalment” que considera que “és la manera ideal de treballar” encara que “l’únic que li falta és la part de promoció que encara no s’ha democratitzat. I estaria molt bé. No és que estigui en contra que hi hagi una indústria musical, però sí que necessitem una indústria musical que constati i, a partir d’aquí, ajudi i reforci”, afirma. Reivindica “la música independent” que es fa Catalunya.
“Aquí tenim el sotabosc, que recomano d’investigar amb profunditat, i la música oficial. Es poden trobar artistes catalans molt bons. El que va passar a la dècada dels setanta encara hi és i no està sortint a la llum”, manifesta. Reivindica també a les dones compositores i apunta que “el paper dels intèrprets és valuosíssim. Són més emocionals i poden aportar moltíssim a una partitura. Però necessitar obres ja fetes i aquí és on entrem els compositors”.
