Va iniciar-se “amb els balls de saló” quan tenia quatre anys, però, als dotze, “la meva parella de ball ho va deixar” i va passar al Muay Thai. Primer era com “una afició”, però li va anar agradant i continua dedicant-s’hi. Opina que és un esport que “transmet molts valors que pots aplicar a altres coses, la constància, la disciplina, que si ho vols de veritat i ho treballes, ho aconsegueixes”. Recorda que “encara que hi pugem sols al ring, hi ha un equip darrere”. El Roberto, el seu pare, és professor de Muay Thai i regenta el gimnàs Sant Jordi i comenta que també ha participat en competicions de kickboxing.
Del Muay Tahi també afirma que “hi ha rivalitat, però molt de respecte” entre els participants, i també molta companyonia. Tanmateix, és un esport “molt sacrificat” i és difícil poder viure’n.
Va fer el batxillerat als Estats Units, a Oxford (Mississipi). Allà diu que va “madurar” molt i també s’ho va passar bé. Va jugar a futbol i també va estar als Marines. “Tenen com un curs dins de l’institut en què tu pots estar amb els Marines”, explica i va estar immersa en una disciplina militar i també “els hi vaig portar tot el tema administratiu”. Està estudiant Negocis Internacionals, una carrera que cursa “en anglès i xinès”. El seu objectiu és “viatjar molt i treballar a fora i viure diferents experiències i conèixer el món”.
