Quan va acabar el COU “volia estudiar Filosofia, perquè se m’havia donat sempre molt bé i el meu cap sempre dona moltes voltes a les coses”, apunta. Però el seu pare li va dir “estudia Dret que sempre té moltes sortides” i va llicenciar-se en aquesta disciplina. Tenia clar que no volia exercir “com un advocat normal i corrent”, si bé va fer algunes feines relacionades amb el Dret i, ara, és comptable, i ho compatibilitza amb escriure.
“Des de ben petit, sempre he llegit molt i la literatura sempre m’ha encantat”, detalla. Tot ique escriu també novel·les o narracions, diu que “em considero, sobretot, poeta i la meva visió del món és com a poeta i la màgia de les paraules és el que més m’importa”. Agrega que “la poesia, per a mi, surt quan surt. La tens a dins, no saps que la tens, i hi ha un moment que ha de sortir”.
“Per a mi, la novel·la és l’alternativa. Quan, més o menys, tens una idea, i dius, ara vaig a escriure això”, afirma. “Crec que quan ets escriptor vas fent i vas creant” i “a mesura que vaig donant forma i volum al personatge és ell el que domina”. “En la literatura, l’argument no és essencial, no és el més important”, sosté. Subratlla que “el plaer més gran d’escriure és la creació. Estàs creant un món, estàs creant vida” i opina que molta gent i “no diferencia la literatura d’autor de la d’entreteniment”.
Ha publicat fa poc la novel·la “Tres Xemeneies”. Lamenta que “el llibre s’ha convertit en un producte com qualsevol altre” i creu que “la novel·la és el reflex de la vida” i “llegir és la base de tot”
