Estudiar per ser metge “realment, va ser una decisió que vaig prendre als 13 anys, més o menys” i rememora quan va anar a cal Grau i va acabar comprant un “diccionari mèdic” que encara té a casa. Va fer dues especialitats, primer, Medicina Preventiva i Salut Pública i va treballar a la Mútua i també Medicina Familiar i Comunitària.
Va estar treballant al CAP del barri de Can Déu, a Sabadell, i en acabat va passar al CAP Sant Llàtzer on va ser “un dels que va venir a obrir-lo quan es va fer la reforma”. A aquest centre va estar-hi vint-i-sis anys. L’any 1999 es va jubilar de la sanitat pública i, el desembre de l’any passat, es va jubilar de la seva consulta.
De quan va començar considera que “ha canviat el sistema” i “tot ha avançat molt, s’ha tecnificat molt, però s’ha deshumanitzat una mica”. “Potser és molt clàssic, això, però és veritat, que la Medicina és una ciència i un art”, diu.
Sempre l’ha atret molt l’arqueologia i s’ha convertit en un apassionat de l’egiptologia, en especial del tema de Tutankamon. Lamenta que, en aquest món, hi ha un excés “d’esoterisme, de pseudocientífics i de pseudohistoriadors” i comenta que l’egiptologia “és apassionant perquè no s’acaba mai, i a més, constantment es van trobant coses noves”. També subratlla que Egipte “és molt més que el que veiem a les pel·lícules”.
“No és cert que els egipcis trepanaven. Està demostrat i, a més a més, el cervell ells no el valoraven com a tal. Ells creien que, diguem-ne, el que és l’ànima, d’alguna manera, estava en el cor”.
