A casa seva, la seva germana Ingrid va ser la primera que va començar a estudiar en aquest camp. “Jo la vaig seguir i em va interessar la flauta travessera perquè una companya d’escola la va tocar un dia a l’hora del pati i em va agradar molt el so”. Va començar la seva formació a “una escola de música petita i vaig començar fent solfeig, com tothom. Fèiem ritmes, era un ensenyament molt complet.
El solfeig és fonamental per tocar un instrument”, assegura. Llavors encara “no era conscient que això pogués ser una professió”. Després de passar pel Conservatori i acabar els estudis, “vaig decidir que m’agradaria experimentar diferents maneres de tocar” i va marxar a Londres on va aprendre de grans professionals. Hi ha estat 25 anys i en fa dos que va tornar aquí. “Allà em van ensenyar a ser honesta a l’hora d’ensenyar, a l’hora d’exercir la teva professió”, diu. Valors que aplica en la seva faceta de docent.
Ensenyar “és una predisposició que em surt del cor” i li agrada “treure tot el potencial que una persona porta a dins”. Té un duet amb el guitarrista Rodrigo Alvarado. Opina que a Terrassa, musicalment, “hi ha bon nivell, però no hi ha suport pel músic local”. “No sé per quina raó la gent no va a concerts amb músics locals que ofereixen un programa professional i de qualitat”, exposa.
Està immersa en el projecte l’Ateneu Sona de l’Ateneu Terrassenc. “Porto el taller de música de cambra i s’ha creat com una comunitat”, apunta. “El principal és tocar música i compartir”, diu.
