Fa un mes i mig que ha tornat a obrir la botiga La Frontera, que ja va regentar fins a 1992. “Primer vam obrir una molt petita que feia com uns sis metres quadrats. Després ja vam passar al local que hem tornat a trobar ara. Estava pensant fer-ho en línia, però em resistia”, apunta i passejant per la zona i va veure el mateix local de llavors i es va decidir a reobrir la botiga al mateix lloc.
Opina que “si tothom va fent només venda en línia, el comerç s’acaba. I això no pot ser. A tothom li agrada comprar en línia, sí, però després els agrada passejar pels centres de les ciutats i que hi hagi negocis”. Després de tancar el comerç va passar vuit anys a Londres, on va treballar, sobretot, d’extra per a sèries i pel·lícules, on es paga molt bé. “No és com aquí. Allà, a més, tot estava regulat, hi havia un sindicat. La veritat és que no vaig parar”, diu. Va sortir a una sèrie que també es va emetre aquí com “Gent del barri”.
Quan va tornar va estar fent feines relacionades amb la importació i l’exportació fins que es va cansar i va tornar al comerç, treballant per a altres. Ara ha recuperat La Frontera, on venen marxandatge de rock and roll, com samarretes de grups de música, tot oficial, però també s’hi pot trobar art i “una mica de tot”. “Vull que sigui una concept store i trobar des d’unes cortines de bany, fins a una tetera...”, detalla.
Han creat per a la botiga una línia de roba que es diu Twice. “L’hem feta aquí a Terrassa” i amb proveïdors d’aquí. “He intentat una cosa de proximitat”. A la gent “li fa gràcia que hàgim tornat a obrir”, afirma.
