De jove dibuixava, si bé no havia anat a cap lloc a formar-se. Més tard, va anar a aprendre a una pinacoteca de Sabadell, d’on és originària, i també va passar diverses èpoques en què no es dedicava. Ja a Terrassa, ha fet algunes formacions i, ara mateix, està aprenent a Bloc Centre d’Expressió Artística. Pinta a l’oli, però darrerament fa més dibuix, que considera que és “fonamental”.
“Ara mateix dibuixo amb llapis. He fet alguna cosa amb carbonet i també amb pastís, però ara mateix amb llapis, per aprendre i tenir una bona base”, apunta. Li hauria agradat “conèixer més tècniques, més materials distints, i sobretot dibuixar bé. Perquè dibuixes, però et costa molt arribar al fet que diguis, és acceptable”. Quan pinta diu que “és un moment molt teu, que t'agrada, que et prova, i estàs centrada”. “A vegades penses, no tinc el dia, però després t’hi poses, i més o menys et va sortint bé”, afegeix.
Laboralment ha passat per diversos camps. Va començar a una botiga de fotografia, que és una altra de les seves grans aficions i, posteriorment, va fer d’auxiliar de clínica al que ara és el Parc Taulí de Sabadell, llavors “Santa Fe”. En acabat, va treballar al bar d’un cunyat fent el menjar fins que va preparar unes oposicions a la Generalitat i va treballar de funcionària de Justícia fins a la jubilació.
Ha participat en algunes exposicions col·lectives i el 23 de novembre ho farà en solitari per primera vegada, al bar Cal Felip. Afirma que un dels seus pintors favorits és Fernando Botero
