Quan era petita es va iniciar a la Escuela Vocacional de Arte, a la província cubana de Matanzas, i, segudament, va anar a la Escuela Nacional a l’Havana i, en acabat al Ballet Nacional de Cuba, que dirigia Alicia Alonso. A ella el que li “apassionava” era la gimnàstica artística, però “havia d’estar becada a l’escola” i era molt petita i la seva mare no volia i la va portar a l’escola de ballet. I “em va fascinar”.
Admet que, al principi va ser “una mica dur”, però amb “esforç i sacrifici” va arribar a ser la primera ballarina de la companyia. Va viatjar per tot el món ballant i quan va aterrar a Terrassa, va decidir quedar-s’hi. “Volia fer un gir a la meva vida i veure un altre món, altres coses, i entrar en el món de la pedagogia”. En aquests moments és “ballet màster de la companyia del Ballet de Catalunya i directora de la seva escola”.
“Quan balles, realment t’oblides dels problemes. Sents alguna cosa dins teu inexplicable i més quan sents l’agraïment del públic. Per això val la pena tot el que has de passar per arribar aquí”, detalla. D’entrada pensava que això d’ensenyar no li faria el pes, però “m’apassiona ensenyar tot el que em van ensenyar”. Terrassa “és una ciutat amb molta demanda cultural” i per als ballarins d’ara és molt més difícil arribar a una companyia. “Cada vegada n’hi ha de millors i es demana més i més”.
Ara per ara, es dedica més a la docència, si bé no descarta la possibilitat de “tornar a ballar, sobretot perquè em vegi la meva filla i fer una retirada i acomiadar-me dels escenaris”.
