De la implantació de la domòtica als habitatges ja fa anys que se’n parla i és un servei que s’ha anat aplicant, si bé encara li manca cert recorregut per acabar sent majoritari a les llars. Sí que està molt introduït en cases o pisos de luxe i també en hotels de gammes altes, però no totes les noves construccions apliquen aquestes tecnologies
El sector hoteler utilitza la domòtica per millorar l’experiència dels seus clients i, també, per optimitzar el seu consum energètic.
Passa una mica el mateix amb els habitatges cars.
El terrassenc Ramon Pursals, enginyer industrial i especialitzat en aquest servei tecnològic, assegura que la domòtica no és un servei d’un cost altíssim, però en molts casos no s’aplica per “desconeixement” i afegeix que “el mercat tampoc està gaire interessat” a instal·lar-ho en els habitatges. I, per tant, si el mercat no ho exigeix, la demanda d’aquests serveis baixa.
Això no vol dir que no hi hagi construccions amb aquestes tecnologies, però no ha arribat encara a convertir-se en majoritari, ni a habitatges nous i tampoc en altres d’antics. “Tots els habitatges estan preparats”, afirma Pursals, però no tothom està interessat en la domòtica, ara per ara.
La domòtica es basa en les tecnologies que possibiliten el control i l’automatització intel·ligent de l’habitatge i que permeten una gestió eficient de diversos serveis com l’energia, la seguretat, el confort i les comunicacions. Una llar intel·ligent es pot gestionar automàticament o per control remot.
Tanmateix, la seva presència és molt més habitual en “promocions més d’alt nivell”, comenta l’enginyer industrial egarenc.
Tres punts
Pursals fa una relació dels tres punts més rellevants o més necessaris a l’hora de decantar-se per aplicar serveis de domòtica a la llar. Primer de tot cal tenir present que “el més important és tenir wifi”. Després, la calefacció, que és una de les fonts de despeses rellevants i el que es busca és “un estalvi econòmic”.
Finalment, les persianes, encara que assegura que “cada cop hi ha més tendència a fer com els nòrdics, a no posar-ne”. Pursals detalla que “en molta construcció es col·loca un vidre molt gruixut, amb doble aïllament tèrmic i, per tant, com que l’aïllament tèrmic ja el tens amb el vidre, és com que el concepte de la persiana ja no cal”.
En conseqüència, en molts casos ja no s’automatitzen les persianes perquè no n’hi ha. En els casos que sí que hi ha persianes “és molt còmode tenir un botó perquè baixin o perquè pugin”, sosté.
A partir d’aquests tres punts, també arriba “la sensació” de voler “controlar la il·luminació”. No obstant això, Pursals no ho veu com a imprescindible per a habitatges petits, on “fer coses molt complexes no té cap sentit”, subratlla. “L’estalvi econòmic, tenint en compte que són LED que gasten molt poc, no té cap sentit com a estalvi.
Per tant, ja és més un tema de sensació que ho vulguis tenir que no pas d’estalvi”, manifesta l’enginyer terrassenc.
La seguretat de la llar és un dels factors que també preocupa i molt i de sempre hi ha hagut interès en el coneixement de les mesures més innovadores per evitar robatoris i altres perills que poden aparèixer.
El factor de les ocupacions, explica, també pot ser un motiu determinant per a optar per la domòtica i, en efecte, s’hi ha trobat en la seva trajectòria professional. “És el que la gent té por realment”, diu.
“Es pot posar un petit hub, que és una peça petita que va al costat del rúter i, sense fils, es posa una altra peça a la persiana, al motor de la persiana, i una altra peça on hi ha el mecanisme d’obrir i tancar les llums, i amb aquestes dues peces, amb el mòbil, tu apuges la persiana i la baixes i obres i tanques els llums, per simular que hi ha algú”.
Empreses dedicades a aquesta seguretat ja ofereixen aquestes opcions i van evolucionant cada vegada més, amb productes complementaris que promouen la sensació de més tranquil·litat quan s’està fora de vacances o treballant.
No qualla
Pursals manté que, de moment, la domòtica, en general, no qualla a les llars perquè el mercat no ho està demanant. En canvi, en hotels i habitatges de luxe és una pràctica que funciona i ho comprova professionalment. La gestió d’aquesta tecnologia a través d’aplicacions mòbils, tauletes, panells de control o assistents de veu com Alexa, Google Assistant o Siri han avançat molt, recorda, però el camí encara té etapes per superar.
“La base de tots aquests sistemes és la domòtica. Si la casa la tens controlada així, després poses sistemes de veu o sistemes d’intel·ligència artificial i coses tan simples com que ve un operari i li obres les portes a distància” es fan realitat, manifesta.
La conclusió és clara, el sistema és un avanç molt interessant i fa anys que la seva utilització està sobre la taula, però no tot està preparat per aplicar-la i no està arribant a molts habitatges, tant de nova construcció com de segona mà. Segons Pursals, serà el mercat el que situa aquesta tecnologia en un pla més senzill per la demanda, però tot pot canviar.
