El Casal de Cultura va acollir el passat dijous un ple extraordinari on la gestió econòmica va centrar tots els focus. Més enllà dels tràmits ordinaris, la sessió va servir per visualitzar dos models de gestió oposats: un govern que aposta per la prudència financera i una oposició que denuncia paràlisi i improvisació en les inversions bàsiques.
El punt de més concòrdia política va ser la denegació de la sol·licitud de reequilibri d’Aigües de Matadepera (AMSA). La companyia reclamava 582.435 euros per compensar les pèrdues del servei entre 2022 i 2024, atribuint el dèficit a la sequera i a unes tarifes que consideren massa baixes —precisament quan la ciutadania fa mesos que reclama el contrari—.
Tot i les pressions de l’empresa, l’Ajuntament s’ha mantingut ferm basant-se en els informes jurídics, que recorden que el reequilibri només s’aplica en casos excepcionals i imprevisibles. La secretaria municipal va subratllar que el concessionari actua sota el seu “risc i ventura” i que un dèficit tarifari estructural s’ha de resoldre amb una revisió de preus, no amb subvencions directes. Per al consistori, AMSA no ha aportat proves suficients que vinculin les pèrdues a la sequera més enllà de mencions genèriques.
Un dels moments més crítics del ple va arribar amb l’aprovació de l’expedient de modificació de crèdits. El regidor d’Hisenda, Francesc Llobet, va defensar que l’ús del romanent de tresoreria (els diners no gastats de l’exercici anterior) permet abordar obres sense recórrer a préstecs, reduint així l’endeutament previst.
Aquesta estratègia, però, no va convèncer l’oposició. Nil López (Suma’t Matadepera) va retreure que s’aprovin ara partides per a despeses que no són “sobrevingudes” i haurien d’haver estat previstes en el pressupost inicial. Un dels exemples és el que involucra la Policia Local: la regidoria d’Obres i Serveis va confirmar una partida de 20.000 euros per arreglar la xarxa d’aigua de la prefectura, que ha deixat els agents sense poder-se dutxar durant més d’un any.
L’anàlisi més crítica de la liquidació del 2025 va arribar també de la mà de Nil López. El líder de l’oposició va exposar unes dades que qüestionen la capacitat de gestió de l’executiu: 9 de cada 10 euros que el govern s’havia compromès a invertir en el municipi s’han quedat al calaix. Segons López, dels 10,5 milions d’euros pressupostats per a inversions, només s’han executat 1,12 milions (un escàs 10,6%). López va denunciar que el govern “pressuposta sistemàticament molt per sobre de la seva capacitat d’executar”.
Aquesta anàlisi va forçar la reacció de la regidora d’ERC, Anna Piñol, qui tot i formar part del govern, va admetre que la “manca d’especialització del personal” és un coll d’ampolla que impedeix que el pressupost es converteixi en realitat.
Finalment, el Ple va donar llum verda al nou Reglament de la Biblioteca Àngel Guimerà, una eina clau per actualitzar el funcionament d'aquest equipament cultural. Segons va explicar la regidora de Cultura, Núria Garcia, l'objectiu d'aquesta normativa és definir amb claredat els drets i deures dels usuaris, així com les condicions d'ús dels espais i serveis. Aquest pas no és només una qüestió d'ordre intern, sinó un requisit indispensable per garantir l'adhesió formal a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i complir amb els estàndards del Sistema de Biblioteques de Catalunya, assegurant així un servei més accessible, ordenat i connectat amb la resta del territori.
