Velles idees per a l'any nou

I ha conceptes que empresonen i limiten la nostra ment, de la mateixa manera que n'hi ha d'altres que obren portes i finestres a les noves idees. En aquest 2016, continuarem arrossegant alguns d'aquests "marcs" que bloquegen el país i que impedeixen que ens anem plantejant alternatives de futur realment diferents, estimulants, creatives... La unitat d'Espanya és un d'aquests marcs, un "pilar irrenunciable", segons diu l'aspirant a virreina del sud, Susana Díaz. En realitat no parlen de la unitat d'Espanya, sinó d'una altra cosa, però funciona de meravella per impedir que la gent pensi diferent. La independència de Catalunya com a fórmula màgica que ho ha de resoldre tot és un altre d'aquests marcs que tanquen la ment. En trobaríem uns quants més a "primera divisió": la pretesa "superioritat" de Catalunya envers la resta d'Espanya, la suposada "insostenibilitat" de l'Estat del benestar, la resignació a uns percentatges d'atur brutals, la "impossibilitat" de tractar millor els treballadors, la utilitat de l'AVE o de moltíssimes infraestructures que en teoria han de tenir efectes miraculosos, l'entreteniment (xarxes socials, jocs...) com a forma de llibertat (quan en realitat és un fantàstic sistema de control social i de sedació col·lectiva), creure que la catastròfica i segrestada Unió Europea actual és l'única Europa possible, la falsa creença en les virtuts de la llibertat de mercat... Aquests marcs configuren el nostre pensament i ens donen un ventall d'opcions entre les quals ens movem, al mateix temps que impedeixen que pensem diferent, que busquem altres possibilitats personals o col·lectives. En el 2016 continuarem atrapats entre aquests marcs i difícilment anirem més enllà, perquè són poderosos i al seu darrere tenen interessos que no estan disposats a renunciar a res. Una vegada més, un any més, res més nou ni més vell que l'esforç per ser esperits i ciutadans lliures: això és l'únic que ens traurà del forat. I sempre, sempre, s'ho ha de guanyar cadascú, amb esforç. Aquesta és la recepta per a l'any nou, idèntica a la de l'any que deixem enrere: guanyar espai per ser més lliures, més conscients. Només això ho pot canviar tot.