Mario Barrero (Terrassa, 2002), conegut artísticament com a Guillo Rist, ha deixat empremta a “Operación Triunfo” 2025. Amb un estil 360° que combina cant, coreografia i acrobàcia, ha arribat fins a la semifinal i ja pensa en el futur: nous projectes musicals, directes escènics i el llançament de la seva carrera artística més enllà de l’acadèmia del Parc Audiovisual de Catalunya.
Quin balanç fas del teu pas per “OT”? Et fa ràbia haver-te quedat a les portes de la final? El balanç és molt positiu. Em vaig presentar per viure l’experiència, perquè em venia molt de gust i tenia ganes d’ensenyar al món quin és el meu art i què puc aportar, i perquè vull tenir una oportunitat en aquesta indústria. Estic molt orgullós i molt feliç de tot el que he fet. Crec que he pogut ensenyar totes les armes que volia ensenyar. Arribar a la semifinal ja ha estat un somni.
Les tres últimes setmanes has estat nominat. Com ho has afrontat? Estar nominat és una gestió, perquè la setmana es torna diferent: tens entrevistes, baixes a “Conexión OT”, tens la teva tutoria de nominat… passen coses que no són les d’una setmana normal. Però crec que, arribats al punt en què vaig començar a estar nominat, l’únic que puc sentir és orgull i felicitat per tot el que he fet. Estic molt satisfet de tot el que he ensenyat. A més, estar nominat també m’ha donat l’oportunitat de triar la cançó i el número que volia revelar a la gala.
Com has gestionat la teva autoexigència i el nivell de preparació de cada número, on sempre has intentat aportar un plus amb el ball i l’acrobàcia? Per mi aquesta experiència no s’ha sentit mai com una competició. Ni per mi ni, crec, per molts dels meus companys. Sempre ho hem sentit com una experiència per gaudir-la. Jo, personalment, soc somiador i ambiciós, i sempre intento treure tot el suc possible al número. Tens una setmana per muntar-lo, així que hi ha moments que has d’anar a assegurar i moments per experimentar. Però crec que a tots els números hi he pogut posar un trosset de mi i intentar que sortissin el millor possible. És la meva manera de treballar i crec que això no canviarà mai en mi.
Quina ha estat l’actuació més difícil per a tu? He fet diversos números molt exigents físicament i a nivell de respiració, perquè combinaven dansa o acrobàcia amb el cant. Però crec que la més complicada, tot i ser la que més vaig gaudir, és “Catarata”. No hi havia ni un segon per respirar. Durant la setmana vaig haver de ser molt disciplinat, trobar els moments per respirar, mesurar-ho tot. Les acrobàcies només les pots practicar dos dies amb els ballarins, així que també hi ha risc. Estic molt satisfet de com va sortir, crec que el resultat va ser meravellós.
Els professors i el jurat han lloat la teva capacitat per a fer números de ball increïbles. Com ha rebut els seus comentaris? Una cosa molt bonica d’aquesta experiència és que no només es valora el que s’ha de millorar. Tenim un gran equip, tant professorat com jurat, que s’encarrega de fer-te veure que tot el que fas és bonic i és art. Han fet una gran feina i estic molt agraït pels seus comentaris i per com m’han acompanyat. Jo, com qualsevol company, tenia molta evolució per fer, i els seus comentaris m’han abraçat i m’han motivat a seguir millorant i trobant com fer millor l’espectacle.
I pel que fa a la presentadora, la Chenoa, com vas viure l’actuació grupal de dilluns i el seu paper al llarg del programa? Cantar amb la persona que ens ha acompanyat durant tota aquesta experiència va ser com sentir-te abraçat per la teva família. La Chenoa s’ha sentit molt família, molt llar; ens ha tractat a tots amb carícies i abraçades. Sempre ha tingut en compte els nervis que podíem tenir, sobretot a les primeres gales, o com ens trobàvem. Ha fet una gran feina i li estic molt agraït.
Parlant de família, tu la tenies ben a prop. Com has viscut l’experiència d’“OT” estant a Terrassa, la ciutat on sempre has fet vida, i Matadepera, on vivies, però entre les quatre parets de l'acadèmia? Jo vivia a Matadepera, però la meva vida durant el dia la feia a Terrassa i el meu nucli i cercle estaven aquí perquè hi estudiava. No sé dir-te si em sento més d’un lloc o de l’altre. Ara feia gairebé tres anys que estava a Madrid i també hi tinc una relació molt bonica. Dins l’acadèmia no sents que estiguis a prop de casa, encara que realment ho estiguis. El fet d’estar tancat tant de temps fa que sembli que la realitat de fora s’ha aturat i que s’allunya. Tot i ser conscient que la meva gent era a prop, de vegades semblava que estiguéssim en una realitat paral·lela.
La teva estada a l'acadèmia ha acabat, però l'experiència d'"OT" també inclou una gira. Quines cançons t’agradaria incloure-hi? Encara no ho he pensat gaire perquè porto menys de 24 hores fora, però tinc moltes ganes de pujar a l’escenari i gaudir la gira amb els meus companys. M’agradaria fer "Catarata", "APT" amb la Cristina, i un duet com "Vamos a olvidar" amb la Téyou. Estic molt content amb tot el repertori que he defensat, així que podria fer qualsevol cançó.
Més enllà de la gira, els teus futurs directes estaran marcats per l'espectacle, la coreografia, la teatralitat, de forma similar al que feia la també exconcursant d'"OT" Lola Índigo en els seus inicis? Sí, tinc molt clar que el que he ensenyat al concurs forma part de qui soc i del que faré fora. La dansa i l’acrobàcia han format part de la meva vida i formaran part del meu projecte. I inevitablement hi seran, i la meva música donarà peu que això passi a l’escenari.
Cap on vols enfocar la teva carrera després del programa? Em vaig presentar a "OT" pensant que tant de bo aquesta experiència m’obrís portes noves. Fa quatre anys que treballo en teatre musical i és una part del meu jo artista que m’encanta, però mentre feia teatre musical ja estava experimentant d'una manera una mica més propera amb la música i la composició. Havia entrat en un estudi a començar a provar sons. Fins i tot vaig treure un parell de cançons. Espero que "OT" m’obri portes; també en l’audiovisual, perquè la part interpretativa m’agrada molt i em faria il·lusió provar-la. Estic obert als projectes que puguin venir i content de poder-los rebre.
