Titellaires andorrans i balears

Cinc dies de presó. Espa-nya és dura amb els titellaires. Com que no hi havia risc de fuga ni de "reiteració delictiva", l'implacable fiscal ha considerat que se'ls podia deixar en llibertat després de cinc dies de presó salvatge. Això sí, han d'anar cada dia a presentar-se al jutjat, els han retirat el passaport i no poden sortir d'Espanya. Aquí, la llei és la llei i tothom és igual davant de la llei, o és que encara hi ha algú que en dubti? Els dos titellaires ja saben que, amb segons quines coses, poques bromes. Estan acusats d'enaltiment del terrorisme, incitament a l'odi i un delicte contra els drets fonamentals (dels infants), és a dir, que tenen molts números perquè els caigui al damunt tot el pes de la llei. Realment, els dos titellaires s'han guanyat a pols els cinc dies a la presó. Podien haver obert un compte a Andorra, amb una suposada herència dels seus pares, i no els passaria res. Podien predicar honestedat al mateix temps que convertien un país sencer en un femer, i no els passaria res. Podien haver muntat reunionetes de negocis a Marivent i ara tindrien el fiscal buscant arguments per salvar-los i no els passaria res. Podien haver seguit els passos de Barberá, Bárcenas, els ERE andalusos i de tants altres, i tampoc no els passaria res. O fer un Rato o muntar-se unes "black", i estarien tan tranquils. O fer-se un "Millet", que ja és tenir categoria... Però, clar, els titellaires són com són. Van preferir desbarrar pel broc gros i així han acabat, a la garjola. Com si fossin enemics perillosíssims, terribles gihadistes, terroristes despietats... Esperem que hagin après la lliçó: a Espanya la llei és igual per a tothom, per suposat, i qui en dubti pot ser acusat d'alta traïció, terrorisme i crims contra la humanitat. Arruïnar un país, robar a l'engròs, abusar de la confiança, són petites coses que la llei tracta amb bondat i suavitat, sense presses per empresonar ningú. Cal llegir més i millor les lleis i entendre com funciona això. Ja ens entenem, oi? I, sobretot, res de fer de titellaire ni dir segons quines coses políticament incorrectes...