Anirem a eleccions?

Podria ser, sí. Potser a l'últim moment a algú li agafa un atac d'ansietat i decideix que millor el que hi ha que el que hi podria haver. Però ara per ara tot apunta cap a unes noves eleccions, que no deixa de ser una manera de guanyar temps per a vés a saber què. Els estrategs dels diferents partits deuen estar molt satisfets del xou que ens estan muntant, que bàsicament va de veure a qui li carreguem totes les culpes i de com dissimulem mentrestant. Tanmateix, per als que no disfrutem de l'espectacle de la misèria política espanyola o catalana, tot plegat no té cap mena de sentit ni d'interès. Se n'obliden, d'això, perquè el país els importa un rave: al final acabarem votant el partit pirata, els corsaris, els animalistes o el primer pallasso que sembli que farà alguna cosa. Dia a dia, van consumant el descrèdit del sistema polític espanyol, perdut en un laberint extraterrestre, i això ja no va de vella o nova política, de vells o nous partits, de bipartidisme o d'embolic partidista. Va de bloqueig. I condueix directament al desguàs del sistema. Estan jugant amb foc, partint alegrement d'un pressupòsit: al final, els ciutadans passaran pel tub i es quedaran més o menys conformats amb el que surti, sigui el que sigui. Ja ens ho vendran com puguin. La qüestió, òbvia, és que un país on és impossible desbloquejar la situació política, i això seguirà així per una bona temporada, ha entrat en la fase d'implosió. Lenta, potser indolora, no dramàtica, no explosiva... Però implosió. I ja poden fer eleccions fins que surti el que convingui a cada estratègia: la marca que estan deixant en la cultura política dels ciutadans esdevindrà una cicatriu en absolut inofensiva. Estem aprenent i desesperant-nos alhora. Tot això pot durar moltíssim, però no eternament. I això val fins i tot per als que es pensen que, com pitjor vagi tot, millor per a ells. Estem en temps de desconnexió, a gran escala. Només han de passar les setmanes i els mesos... I passaran. Mentrestant, anirem aprenent com funcionen de veritat les coses. I un dia serà "com funcionaven".