Tard o d’hora calia recuperar el Pla de Barris, creat pel Govern Maragall, per atorgar ajuts a Ajuntaments, amb destinació a posar al dia barris degradats, envellits o necessitats de reformes importants.
El temps passa volant i Catalunya té un munt d’infraestructures, equipaments i serveis que han superat, de llarg, els terminis de funcionament. Personalment, fa poques setmanes que el meu alcalde em va comunicar la redacció d’un projecte de renovació de diversos trams de xarxa de subministrament d’aigua potable, amb sorpresa meva perquè va ser una de les primeres inversions fetes en arribar a l’alcaldia.
Davant la meva sorpresa, per dir-li que les havíem fet noves, em va demanar quants anys feia i aleshores em vaig adonar que han passat ja prop de 30 anys, de manera que toca iniciar els tràmits de projecte, petició d’ajudes, per a tot seguit fer les obres d’aquí a dos o tres anys.
Doncs bé, tenim tot el país amb necessitats de renovació i adaptacions de les obres endegades en els primers anys de democràcia municipal. Vull recordar que les primeres eleccions municipals foren l’abril del 1979. Han passat ja prop de 47 anys. Totes aquelles actuacions dutes a terme fa 25 o 30 anys ja han de ser revisades, renovades o simplement adaptades a les noves normes. Si, a més, en alguns casos no es van fer quan tocava, queden encara vestigis que són impropis dels temps que corren, així que després de la bona acollida i bona feina feta pels Governs Maragall i Montilla, ara tocava recuperar aquella iniciativa i posar-la de nou en dansa. És el que ha fet el Govern Illa, aprovant el primer nou pla per un import total de 412 milions, dels quals el Govern n’aporta 232,71, i la resta van a càrrec dels Ajuntaments beneficiats.
Aquest Pla 2025 ha previst 20 municipis, corresponents a les diferents delegacions territorials de Catalunya: Olot, Sta. Coloma de Gramenet, Tortosa, Amposta, Figueres, Vic, Barcelona, Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d’Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Tarragona, Solsona, Girona, Lleida, la Pobla de Segur, Torrelameu. En aquesta primera convocatòria s’hi havien presentat 83 municipis. N’han quedat, doncs, 63 pendents de rebre ajut, tot i haver-hi treballat molt. Em consta la decepció i la crítica al repartiment, perquè costa d’acceptar quedar fora quan la necessitat hi és. Hi ha bons, molt bons projectes que no han pogut entrar perquè l’aportació del Govern, tot i ser alta, hauria de ser-ho molt més, per poder-hi encabir més peticions.
I aquí és on volia arribar. El Pla de Barris és una inversió potent i ambiciosa, de 1.000 milions en cinc anys. Doncs bé, a la vista de les peticions presentades caldrà ampliar la previsió inicial i potser arribar-la a doblar si realment es volen donar sortida a les grans necessitats observades. Des del primer Pla a l’actual han passat 20 anys, i en aquest temps Catalunya ha passat de 6,3 milions d’habitants a més de 8 milions. Moltes costures s’han trencat i molts d’aquells barris han crescut sense els equipaments i serveis indispensables.
Toca, doncs, fer-hi front, i res millor que aquests projectes “globals” per renovar barris sencers. D’aquí la importància de poder disposar de pressupost per al 2026, perquè permetria injectar més diners al Pla per a cinc anys, de manera que tots els projectes sòlids tinguin l’ajut necessari. És el que esperen els ajuntaments i tots els ciutadans afectats.