Durant molts anys, el carrer de la Rasa ha estat sinònim de festa, música i concentració de joves fins ben entrada la matinada. Avui, però, aquest pol històric de l’oci nocturn terrassenc viu una etapa de certa davallada d’afluència. Els locals continuen aixecant la persiana cada cap de setmana, però molts propietaris coincideixen que el volum de públic ja no és el mateix que abans, i que el fenomen no respon a una única causa, sinó a una suma de canvis socials, econòmics i d’hàbits.
Un dels punts d’inflexió més clars va ser la pandèmia. “Hem de tenir en compte que tot va canviar una mica arran de la pandèmia. Les sales i les discoteques vam estar un any i mig sense funcionar”, explica Sergi Fernández, responsable de l’oci nocturn del Gremi d’Hostaleria de Terrassa i propietari de la Sala Born. Aquell llarg tancament va tenir, paradoxalment, un efecte rebot quan es van aixecar les restriccions. “Es va compensar amb les ganes amb què la joventut va sortir de la gàbia. Venien de passar més d’un any tancats, amb estalvis acumulats, i les ganes de sortir estaven multiplicades”, recorda.
Aquest boom va venir acompanyat d’un canvi significatiu en el perfil del públic. “La Sala Born, per exemple, d’un dia per l’altre vam passar de tenir un públic de 30-50 anys a un de 20-35”, confessa Fernández. Un fenomen que també es va repetir en altres locals de la zona i que, segons els professionals, va alterar dinàmiques internes i expectatives.
Quatre anys després de l’esclat de la covid, el sector considera que s’ha entrat en una fase de “normalització”, però aquesta normalitat és més austera. “Tot s’està posant a lloc, però coincideix amb l’encariment del cost de vida. Si anem justos de diners, el món de la nit ho nota”, apunta Fernández. En el seu cas, l’impacte és clar: “Aquest 2025 hem baixat considerablement la facturació, al voltant d’un 25% respecte a l’any anterior”.
Una percepció compartida per altres empresaris del carrer de la Rasa. Jordi Casanovas, propietari de La República —coneguda popularment com la "Repu"—, també detecta una baixada d’afluència en els darrers mesos. “És una suma de factors: els joves tenen menys diners per gastar, els hàbits han canviat”, afirma. Tot i això, Casanovas introdueix un element de crítica: “Potser la manera de treballar dels establiments del carrer no agrada a la gent i deixen de venir”. Una reflexió que apunta a la necessitat de revisar formats, propostes i experiències per reconnectar amb el públic.
Entre aquests nous hàbits, destaca amb força el vespreig. “La pandèmia va canviar un altre aspecte molt important per l’oci nocturn: la gent va descobrir altres maneres de sortir de festa. El vespreig, que va començar com una alternativa obligada, s’ha establert”, explica Fernández. Una visió que coincideix amb la percepció de la Policia Municipal de Terrassa, que ha detectat “una modificació substancial en els patrons d’oci de la població resident”.
Segons el cos policial, si abans l’activitat d’oci es concentrava clarament en les nits de divendres, dissabte i vigílies de festiu, “actualment una part important d’aquest públic ha desplaçat els seus hàbits cap a franges més diürnes, especialment a les tardes”. Aquest nou model atrau sobretot persones de més de 25 anys, amb sous més estables, que busquen una experiència més tranquil·la, centrada en la conversa i la trobada social. “La gent esprem més el dia i a la nit ja plega abans per poder aprofitar l’endemà”, resumeixen.
Aquesta transformació ha tingut conseqüències directes sobre la nit. D’una banda, els locals han hagut d’adaptar horaris i propostes. De l’altra, el perfil del públic que continua sortint de matinada és més jove i amb menys capacitat econòmica. Segons la Policia Municipal, això afavoreix “una concentració més elevada de grups de persones a l’espai públic” i un augment del consum d’alcohol al carrer. La pràctica de fer la prèvia en bars amb preus baixos o beure a la via pública redueix la despesa dins les discoteques i incrementa els problemes de convivència veïnal.
Finalment, hi ha un factor generacional que també pesa. Els joves actuals són, en general, més conscients de la salut que generacions anteriors. Estudis recents mostren que el consum d’alcohol i tabac entre adolescents es troba en mínims històrics, mentre que la majoria afirma mantenir una vida activa i saludable. Aquesta nova mentalitat, marcada per l’exercici i la cura del cos, allunya molts joves de la festa nocturna habitual. El resultat és un carrer de la Rasa que ja no batega amb la mateixa intensitat que abans. El repte, ara, és veure si el sector sabrà reinventar-se per adaptar-se a una ciutat i a unes generacions que han après a viure la festa d’una altra manera.
