El passat divendres 2 de gener es van fer públics els bons desitjos dels responsables polítics de la ciutat per a l’any 2026. Tots són prou interessants, però sorprèn que l’accés a l’habitatge –el principal problema que la ciutadania assenyala de manera recurrent a totes les enquestes– hi aparegui només de manera quasi testimonial.
L’habitatge avui té dues cares. D’una banda, el mercat lliure amb una dinàmica positiva i un habitatge protegit sota mínims. Tot apunta que l’any 2025 no s’haurà acabat cap habitatge protegit a Terrassa. Això condemna moltes famílies amb ingressos baixos i moltes parelles joves a patir serioses dificultats per poder accedir a un habitatge protegit de lloguer mòdic. Un dèficit greu que demana actuacions urgents. Tot amb tot, cal esperar que durant el 2026 finalitzi la promoció de Salas a Can Colomer i que altres projectes ja en marxa agafin embranzida.
L’impuls de l’economia productiva, i especialment de la indústria, avança a un ritme lent. Els acords amb la UPC són millorables. No són mancances noves: fa anys que costa agilitar els tràmits administratius, i sovint els emprenedors es troben amb entrebancs que els resulten difícils d’entendre. Només cal recordar la lentitud en l’aprovació i desenvolupament dels nous plans parcials amb sòl industrial: fa temps que no n’hi ha cap de nou. El darrer a Can Petit és del 1995, fa trenta anys! Més indústria són més llocs de treball qualificat i el seu creixement no es pot anar ajornant any rere any.
Pel que fa al Vapor Ros, després de la seva permuta amb la Generalitat per un solar a l’AEG, l’espai ha passat a ser propietat de l’Ajuntament, que ara ha d’afrontar el repte de transformar aquest àmbit tan cèntric en un equipament al servei de tota la ciutat. Més enllà de conservar-ho tot o de fer-hi un museu, encara hi ha poques propostes clares sobre els possibles nous usos. No serà una tasca senzilla, ja que el conjunt combina edificacions amb valor patrimonial amb d’altres susceptibles d’enderroc.
Precisament per això, seria desitjable que es presentessin diverses alternatives i que la ciutadania fos escoltada a l’hora de decidir el futur. Es tracta d’una oportunitat gairebé única al centre de la ciutat, que mereix un gran acord de consens ciutadà, liderat per l’Ajuntament, però també amb el vistiplau de les entitats culturals.