ARA A PORTADA
És fascinant com, d'una reunió amablement inconsistent (Puigdemont i Rajoy), se'n poden treure conclusions tan peregrines i interessades. Igual que passa quan no plou durant tres anys seguits i un bon dia cauen quatre gotes, l'esdeveniment adquireix categoria de notícia d'importància còsmica: han caigut quatre gotes! I sí, en part sembla veritat: efectivament, són quatre gotes. Però l'altra veritat és que només són quatre gotes i no serveixen per a res. El mateix que la famosa reunió: absolutament inútil, per a una banda i l'altra. Per als seus protagonistes, potser no: els dos guanyen una certa escenificació política, poden fer veure que són líders dialogants, que exerceixen el poder, que tenen les claus (suposadament) de la situació… I posar-se alguna medalla, que mai no està malament. Després, ens podem passar setmanes fent l'exegesi de cada petit gest, de cada paraula dita, de cada silenci, de llistes de greuges o declaracions solemnes. Res no ha passat, res no passarà, entre altres coses perquè els dos estan perduts en els seus propis i incomunicats laberints. Ja els aniria bé, ja, trobar una sortida. Ni que fos només una sortideta. No poden, perquè representen el que representen, juguen al que juguen i tenen al darrere el que tenen al darrere. I ja es poden reunir vicepresidents, ministres, consellers i qui més convingui: la situació de bloqueig continua. Per tant, de novetat ni una: uns continuaran amb ximpleries com la persecució judicial d'una xiulada a un estadi, els altres aniran jugant a nines amb la "hisenda catalana" o declarant amb tota solemnitat que el Codi Civil català és una "estructura d'Estat". I es quedaran, uns i altres, tan contents. Això per no esmentar la resta de reunions inútils, de trobades de bones paraules, que ara convé fer perquè a ningú no li interessa massa quedar-se amb el paper més desagraït. La trista veritat és que aniria molt bé que a Barcelona i Madrid hi hagués partits que fossin "estructures d'Estat", i ja seria fantàstic que els governs actuessin "en clau d'Estat". Però no va d'això l'espectacle. De reunions i titulars, els que vulguis. Després, res. El buit es continua expandint.
Altres opinions
- El món cau i nosaltres fem veure que no Joan Carles Folia Torres
- Esperança en un futur millor (Malestar en l’estat del benestar (i 2) Carles Codina Verdaguer
- Un rei pobre, una llum nova Salvador Cristau Coll
- Malestar en l’estat del benestar (1) Carles Codina Verdaguer
- Dels desigs als propòsits Salvador Cardús Ros
- Per la unitat de l’esquerra Antonio Machado Requena
- La reunió i el buit · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.