El país perdut

A mesura que s'acosta l'Onze de Setembre, aquesta Diada cada vegada menys compartida i més esquerdada, es fa evident que aquest país s'ha perdut i que la seva política l'ajuda encara més a perdre's. La política catalana és clònica de l'espanyola: tancada en ella mateixa, en una mena de càpsula espacial i temporal, va produint artefactes, els projecta, els fagocita, els redissenya, els embolica i al final ja ningú no sap ni on som, ni a on anem ni de què va res. Formes sempre solemnes que solen acabar en pets bufats, titulars arrodonits per a la història, maniobres d'estar per casa, egos superlatius, escassa honestedat intel·lectual, mínim sentit d'Estat i ambicions desmesurades: per aquí van les coses. És impressionant el paral·lelisme entre una i altra polítiques, que volen ser tan diferents i resulten tan iguals: s'han convertit en el problema. I l'altre problema és que no hi ha recanvi, que una societat necessita de la política per construir el seu futur i encarrilar-lo. No se'n pot prescindir, per molt que es digui, perquè les alternatives són encara pitjors. Tanmateix, tampoc no es pot ignorar que senzillament no va enlloc, que tot forma part del mateix bloqueig que ara mateix ofega Espanya: ningú no té les més mínimes ganes de moure fitxa, d'assolir acords de mínims (ja que els de màxims són somiar truites), de pensar amb grandesa d'esperit i generositat històrica. Entre uns i altres s'ho acabaran carregant tot, enmig de la indiferència col·lectiva, d'un país al qual en el fons ja li està bé que perdem el temps miserablement i que és incapaç d'empènyer la política a fer política. Ara toca escalfar motors per a la Diada i proposar una cascada de solucions inversemblants a problemes impossibles, mentrestant es va marejant la perdiu fins que passi alguna cosa que desbloquegi la situació. Esperen miracles, jugades impossibles de la gran partida de pòquer o de set i mig, calculen probabilitats i pensen que guanyen temps. Però el perden. El perdem. No cal desesperar, d'acord, però ja anem tan tard per a tantes coses, ja hem perdut tant de temps a base de pilot automàtic i punt mort...