Diuen els que hi entenen que una de les grans claus de l’èxit dels esportistes d’elit és el de l’atribució interna del rendiment. És aquell pensament que el resultat assolit a la competició és conseqüència del treball propi de l’esportista i no de l’entorn.
És a dir, el que he aconseguit a la competició ho he assolit pel meu desenvolupament propi i pel meu creixement personal i no pas per cap altre factor extern.
Això sembla senzill, però no ho és gens ni mica, perquè aquesta lectura és molt senzilla de fer quan els resultats són bons, però i quan no ho són? Tenir la capacitat de reconèixer i identificar què m’ha faltat o què haig de fer millor per superar el meu darrer resultat és un exercici complex de maduresa i que comporta un creixement brutal a l’alt rendiment.
A l’alt rendiment el principal enemic i competidor és UN MATEIX. És clau oblidar-se dels factors externs i fixar-se en exclusivitat en el desenvolupament i creixement propi i, a tot això, sumar-hi aquesta indispensable atribució interna del rendiment. Us imagineu aconseguir posar aquesta llavor en les nostres noves generacions?
Aconseguir que el jovent deixi de parlar d’entrenadors o de professors que els tenen mania, d’exàmens molt complicats que ha suspès tothom, de temaris que no han explicat a classe o d’arbitratges que ens han robat el partit…
Que pensin que potser els ha faltat estudi, que potser no han tingut prou focus atencional, o fins i tot que potser no han sabut gestionar la frustració o l’estrès que els reptes generen…
I per acabar-ho d’adobar, us imagineu sumar-hi un entorn familiar que posi el focus també en l’atribució interna del rendiment dels fills? Un entorn familiar que posi el focus en el jove, en el seu procés de creixement i en la necessitat de millorar les pròpies mancances. Probablement, tot ens aniria millor i deixaríem de veure barbaritats com pares que entren als camps als finals dels partits per protestar o demanar explicacions, o els que qüestionen constantment les decisions dels mestres/entrenadors, o els que s’empipen i canvien de Club perquè el seu fill no està a l’equip que ells esperaven o fins i tot els que fan publicacions a les xarxes socials culpant a tothom perquè el seu fill o filla no ha guanyat…
Els bons de l’alt rendiment ho tenen claríssim: el meu rival soc jo mateix i amb mi mateix és amb qui m’haig de fixar!