Un president amb pebrots i pasta

Diuen que la victòria imprevista de Trump és inexplicable. Un misteri. Sí? Veiem-ho€ 1) No ha guanyat, en absolut. Ms. Clinton i Mr. Trump han empatat en vots, pràcticament. Però el sistema "premia" un dels dos candidats i manipula absolutament, pornogràficament, la voluntat popular. A Espanya i a Catalunya passa quelcom semblant, una mica menys barroer, però en la mateixa línia. Diuen que és per afavorir la governabilitat, però en realitat és una estafa. La democràcia és "una persona, un vot", ni més, ni menys. 2) El millor candidat "progre", dintre dels esquemes nord-americans, era Sanders. Ah, sí€, massa esquerranós, amb massa idees pròpies€ Clinton era i és pura casta, amiga de Wall Street, la banca i bona part dels grans mitjans de comunicació. Progre? D'esquerres? Au, vinga. 3) Trump és un "mal bitxu", sí, però ha fet d'heroi popular, un "outsider" contra tot i tothom, contra els que teòricament eren dels seus, dient el que li sortia dels nassos, desafiant, amb dos pebrots i pasta a dojo. Pur "somni americà", pur exemple de la gran mentida americana. Però funciona de meravella com a relat primitiu. I ara, què? 4) A Europa faríem bé d'aprendre la lliçó nord-americana. I ràpid. Un dels més brillants polítics espanyols, un tal Aznar, ja la va aprendre en el seu dia, als anys 90, i les conseqüències estan a la vista de tothom: un èxit espectacular, inqüestionable, simpaties polítiques i consideracions ètiques al marge. Pebrots, pasta, estratègia clara i poques manies, aquesta és la fórmula infal·lible. Trump no ha guanyat però és president. Diuen que això és culpa del populisme, però és fals. El populisme i la democràcia són indestriables, no ens enganyem. La clau és la llei electoral. Els autèntics amos del sistema ho saben perfectament. Ara tenen un president estrambòtic, sí, però també saben perfectament com controlar-lo. Mirem Obama, si no: el seu llegat polític és el no-res. Amb elegància i estil, sí, però el no-res. El sistema funciona, ja ho veiem. D'això es tracta, que no canviï res, però fent molt soroll. I aquí anem del mateix.