Autopistes públiques al quadrat

Qui tingui dos o tres mil milions d'euros per posar a la fresca una temporada el millor que pot fer és invertir-los en una autopista. Això, per començar. I, per continuar, t'has de buscar un "soci tonto", que inverteixi també diners, directament o indirecta, que et deixi cobrar als usuaris, que de tant en tant et renovi la concessió, que s'inventi "peatges a l'ombra" o animalades com el "finançament a l'alemanya". I, sobretot, que, si un dia et van les coses malament, és a dir, que no en treus els beneficis esperats, tot i que tampoc no hi has perdut ni cinc, a sobre et rescati. Quin millor soci per a això que l'Estat o la Generalitat? Cap. No hi ha socis millors. Fan autopistes públiques amb diners aparentment privats, que resulta que en realitat són públics, però diferits. Per suposat, diferits de tal manera que costen el doble o el triple, però això no importa, la gent no sap fer números i tot cola que dóna gust veure-ho. I si al final et rescaten l'autopista, o et paguen indemnitzacions a sobre, a l'estil Florentino, el negoci ja és senzillament galàctic. Ho acabem de veure: nou autopistes rescatades de pet, cosa que ja sabíem fa anys, però que ens han anat venent lentament, com si no tingués cap altre remei. I, al final, ha passat el que havia de passar: les rescaten amb diners públics, ens enganyen dient-nos que encara faran negoci, com amb els pisos de la Sareb o els rescats del Frob, i d'aquí a tres o quatre anys ja n'haurem perdut el fil i ja no sabrem ni el que paguem.

De manera que tenim autopistes públiques al quadrat, o a l'enèsima potència: les paguem en part d'entrada, després les paguem amb peatges, al final hi afegim impostos camuflats "a l'ombra" i un bon dia les acabem rescatant o pagant indemnitzacions. I l'endemà, quan ja s'hagin pagat tots els deutes i totes les trampes, les tornarem a privatitzar perquè algú ens explicarà que és més eficient o qualsevol altra bajanada per l'estil.