No sé si “ingovernable” és la paraula exacta, però hi ha setmanes que gairebé tot ho fa pensar. A vegades, el món, el país, la ciutat són ingovernables perquè els desafiaments són enormes, irresolubles. Però en altres, som nosaltres mateixos que els fem ingovernables.
Aquesta imatge d’ingovernabilitat s’ha vist clarament aquesta setmana al nostre àmbit local. Amb una excepció, que per positiva, bé cal assenyalar: la criminalitat –registrada– el 2025 a Terrassa ha caigut més d’un 9%. Pràcticament en tots els terrenys han disminuït les xifres de delictes, siguin furts, danys, robatoris, i fins i tot els delictes contra la llibertat sexual. Bona feina policial que cal felicitar, doncs, i més quan en altres ciutats de l’entorn, els delictes han tingut increments significatius. I, encara, una dada important: pràcticament el 25% dels delictes –els únics que han crescut– són els que es produeixen en l’entorn digital, en què la víctima és local, però el criminal, per dir-ho d’alguna manera, és global. És a dir, en la majoria dels casos no és de Terrassa.
Però feta aquesta excepció, segueix mostrant una situació greu la manca d’habitatge i, a més, s’ha obert del tot –per no dir que s’ha esberlat– el meló de l’aparcament del Portal de Sant Roc. Sobre la qüestió de l’habitatge –segons dades d’un portal immobiliari, tot s’ha de dir– sobten moltes coses. Per exemple, que siguem la primera gran ciutat catalana –el que passi a Getafe o Leganés se me’n fot– amb més demanda de lloguer, però que alhora, pràcticament no n’hi hagi de disponible. També sorprèn que, en aquesta circumstància –molta demanada i poca oferta– tinguem un lloguer mitjà dels més baixos, de 982 euros. I per si no fos prou, no s’entén que Sabadell, una ciutat tan similar a la nostra, amb una mica menys de demanda, el lloguer mitjà pugui ser un 33% més car, de 1.305 euros. Ves que els pisos de Sabadell no siguin tots més grans que els de Terrassa!
Com en totes les estadístiques, saber com es fan pot ser la clau d’algunes rareses. Però si, ni que sigui aproximadament, aquesta és la situació, cal pensar si és que les moltes regulacions que es posen per solucionar el problema de l’habitatge no estan produint l’efecte contrari. Perquè si controles el preu, però empenys fora del mercat l’oferta, hauràs fet, com se sol dir, un pa com unes hòsties. O dit més formalment, serà un altre cas d’aquells en què, l’excés de coherència ideològica no permet preveure les conseqüències no esperades de l’acció social.
Però el gran cas d’ingovernabilitat, que ja arrossegàvem i ara ha esclatat, és el de l’aparcament del Portal de Sant Roc. Després d’haver de tancar el 2019, ja fa set anys, el que havia estat el primer aparcament subterrani de la ciutat, i després de moltes propostes, estudis i projectes, ara que el govern s’ha decidit a governar i ha pres una decisió, l’oposició majoritària se li ha tirat a sobre. Ja sol passar: et demanen que lideris, i quan ho fas, et volen tallar el coll. Com que no tinc cap informació sobre els estudis realitzats –sembla que amb conclusions contradictòries–, ni parteixo d’uns principis –o d’uns “paradigmes”– de pedra picada en contra de l’ús del vehicle, ni sé si a Terrassa hi fan falta 16.000 arbres més, amb tota la humilitat, he de dir que no tinc criteri sobre què s’hi ha de fer. Només puc pronosticar que els set anys transcorreguts seran pocs al costat dels que es tardarà a tenir l’afer resolt. Especialment, si com s’ha anunciat, es portarà l’afer als tribunals espanyols, situats o no a Catalunya. És a dir, i si no vaig errat, serà un altre gran exemple d’ingovernabilitat, i d’utilització un projecte urbanístic per tal que cada partit ensenyi les urpes i quedi tot paralitzat. Una lògica que probablement també serà la del tram fins a Sabadell de la B-40.
Quines coses! Volíem –alguns– la independència, però ens hem d’acontentar amb una autonomia i uns municipis cada vegada més ingovernables. Mals temps per als lideratges polítics...