La setmana passada dèiem que hi havia a Terrassa onze casals cívics i comunitaris en què s’organitzen un total de 506 activitats. La primera pregunta a la qual volem donar resposta és: qui organitza aquestes activitats?
Hi ha tres tipus d’organitzadors:
La Generalitat organitza 236 activitats. En la majoria dels casals funcionen tres serveis: bar-menjador, perruqueria i podologia amb preus molt reduïts. La resta de tallers i activitats que promou la Generalitat són gratuïts.
En molts dels casals hi ha associacions de gent gran que organitzen 197 activitats, la majoria d’elles no gratuïtes perquè s’han de pagar els sous de les persones monitores.
Altres associacions, que relacionem tot seguit, i entre parèntesis el total d’activitats que organitzen, si n’hi ha més d’una: Punt Omnia (17), La Caixa (15), Fundació Main (10), Consorci Sanitari de Terrassa (8), Servei de rehabilitació comunitària (3), Activate para vivir (2), la Creu Roja (2), A. Veïns de Can Jofresa (2), Coordinadora d’Associacions de Llengua Catalana (2), Amics del teatre de Sant Llorenç, A. Socioeducativa tu tries, A. Veïns de Can Tusell, Colla de diables de Sant Pere Nord, Companyia 8, Ègara Cops Walter, Fundació educativa Can Palet-Can Anglada, Fundació intermèdia, Heura, Insercop, APV Les Fons i AFA Vallès. En total, 73 activitats, la majoria de les quals són gratuïtes. Una gran part d’aquestes activitats no són per a persones grans.
La diferència entre les activitats organitzades per la Generalitat i les organitzades per les associacions dels casals no és tan sols si són, o no, gratuïtes. Les diferències importants són organitzatives.
Les organitzades per les associacions dels casals tenen caràcter anual. És a dir, que comencen a mitjan setembre i acaben a mitjan mes de juny, en total, unes 34 sessions en un any.
Les organitzades per la Generalitat tenen caràcter trimestral.
Això comporta que les persones que hi participen no tinguin assegurada la continuïtat tot l’any. I, d’altra banda, el sistema comporta tres períodes d’inscripció i organització que provoquen que la durada real de les activitats sigui només de dos mesos. Primer trimestre: octubre i novembre, segon trimestre: febrer i març, Tercer trimestre: meitat d’abril, maig i mig juny. Unes 26 sessions en un any.
La Generalitat ens diu que l’organització és trimestral amb la finalitat que hi puguin participar més persones. La Federació considera que és dolent per a les persones grans no tenir la garantia de participar en les activitats de forma continuada de setembre a juny. Aquesta discontinuïtat provoca nerviosisme i desorienta la planificació familiar.
D’altra banda, ens sembla que el sistema trimestral resulta més econòmic per a la Generalitat. Representa un estalvi d’unes 1.800 hores anuals a Terrassa i unes 20.000 hores a tot Catalunya.
Caldria que ara us expliquéssim quines són les activitats que es fan als casals cívics i comunitaris de Terrassa, però ens hem quedat sense espai per fer-ho. La setmana que ve us n’informarem detalladament.
No voldríem acabar aquest article sense fer una referència a la pèrdua de dos menjadors als casals de Can Boada i Sant Llorenç. Es van perdre fa gairebé tres anys i per problemes burocràtics encara no els han recuperat malgrat totes les accions que s’han fet per reobrir-los. El menjador és una peça clau als casals. I no només pel seu preu tan assequible a totes les pensions. Per a moltes persones que viuen soles, el menjador és el seu espai de trobada amb la societat que poden allargar part de la tarda. A Sant Llorenç s’ha reobert el bar, però no el restaurant. A Can Boada, encara res.