Postveritat

A finals del proppassat novembre, una portada de la prestigiosa revista The Economist ens va sorprendre. Hi havia vuit cartes del tarot i una vinyeta de l'imprevisible Donald Trump. Quan encara no hem superat el primer mig any del seu mandat, tot sembla indicar que aquell mitjà no anava gaire desencaminat. Preveure un èxit programat d'aquest personatge fa mal d'ulls i de cap. El seu estil xulesc, prepotent i peculiar xoca arreu a on va. D'aleshores ençà, s'ha posat de moda un neologisme: post-truht (traduït com a postveritat). Defensa la teoria que allò que passa modula l'opinió pública més que no pas la crida a l'emoció i la creença personal de cadascú. Tant és així que el diccionari Oxford ha atorgat -a aquest mot- el títol de paraula de l'any. En el sentit que la veritat ja no importa. Ens volen vendre la tesi que som dins l'era del que hi ha més enllà. Alguns analistes -penso, per cert, que bastant babaus- s'han deixat seduir pels cants de sirena de la quiromància. Fiar-ho tot al tarot no esdevé analític ni científic. Menys encara, dins d'una societat plenament tecnològica. Perjurar que, com que les cartes del seny i l'estrella es troben un xic inclinades, el vent bufarà a favor d'en Trump és prou agosarat. L'acabem de veure, però, en el seu periple europeu. Va al seu lliure albir, passant de tot, considerant-se per damunt del bé i del mal. Fent el ridícul sovint. Ben pensat, tanmateix, la seva manera de fer sembla la d'un vailet malcriat, que no s'emmotlla a cap paràmetre.

Em rebel·la veure el seguici d'uns líders que lideren el destí de països com EUA, Corea del Nord, Veneçuela o Turquia. Ho dic des de la percepció, fins i tot, que dins d'aquest pack no fóra descartable afegir-hi els presidents espanyol i català. Per raons òbvies. Està clar que el magazine és en mans de la família Rotschild i ens voldran fer beure a galet. Una forma moderna del vell refrany llatí: "cinic mundus vult decipi" (al poble, li agrada ésser enganyat).

Així, faig una crida a l'antiembaucament. De quina manera? Encara que se'm titlli de pallissa moral quan faig una crida -de bell nou- a llegir molt. No ens podem empassar, sense esperit crític, tota la brossa que ens donen. Seleccionem programes, fem-nos crítics i allunyem-nos de qualsevol uniformitat. Ànims!