Record per al Paco Cano

Ahir, em vaig trobar -a les pàgines del diari i ja me l'esperava- una escanyolida i freda esquela del PP egarenc, recordant la figura d'en Paco Cano Consuegra. El meu record no vol pas ésser perquè toca, un any més. Com passa el temps! Enguany, ahir commemoràvem el dissetè aniversari del seu assassinat. Només quaranta-vuit hores després que els dos exponents del bipartidisme espanyol signessin el pacte antiterrorista, la banda criminal ETA se'l va carregar. Com tantes altres morts inútils, l'acte fou rebutjable i atroç. Mai res no pot justificar el fet de dinamitar una sola família. Tan sols tenia 45 anys. El recordo corrent pel pati dels Salesians. Anava a la mateixa classe del meu germà Mateu (q.e.p.d.).

Home de caràcter, obert, bona persona, amic dels seus amics i empàtic per naturalesa. Els terroristes el van triar com a presa pel sol fet de formar part com a regidor del PP a la Tarumba. Tenia un fort sentit social. Tant és així que el dugué a pensar en tasques de servei al municipi de Viladecavalls, ja que ell residia a Can Trias. Amb total nocturnitat i traïdoria, li van adossar un artefacte explosiu als baixos de la furgoneta que utilitzava per a la seva tasca laboral de llauner i electricista. Durant més de tres hores, va circular. Com ara la carretera d'Olesa i la Ronda de Ponent. Després d'esmorzar (al bar Leonés) es dirigia cap a Can Boada, on tenia el taller. Finalment, a l'alçada del pont de Vacarisses el maleït enginy va esclatar. La forta pendent de l'indret facilità l'accident. Eren gairebé tres quarts d'onze del matí. Traslladat ràpidament a Mútua, tres hores després ens deia adéu.

Només havien transcorregut vint-i-tres dies d'una altra mort violenta: la de n'Ernest Lluch. Un fet que provocà una famosa i punyent frase de la periodista Gemma Nierga: "Senyors polítics, vostès que poden dialoguin!". Tot fou inútil, com en certa manera ho és ara, per altres causes.

No deixarem morir la figura d'en Paco. Sobretot per la seva esposa, Encarna, i les seves dues filles, Laura i Noèlia. Descansi en pau i a reveure.