Escau recordar que ja fa tres anys que un bon grup de ciutadans es manifesten silenciosament davant el nostre Ajuntament sota el lema “Aturem les guerres”.
Ho fan cada dilluns a partir de les sis de la tarda, i reclamen que s’aturin totes les guerres i totes les violències d’arreu del món. Els entesos diuen que avui hi ha una cinquantena de guerres al món, la qual cosa que provoca que sobretot molts infants persones grans d’aquests països en paguin les conseqüències. Avui hom troba a faltar el paper mitjancer que tenien abans les Nacions Unides, era una bona eina de diàleg i d’entesa.
El món que vivim avui, malauradament, sembla que cada dia es fa més imprevisible i que cada dia està més trasbalsat. Atesa aquesta realitat és molt important treballar per assegurar arreu el dret de la ciutadania a manifestar-se públicament. Els governs democràtics han d’acceptar i analitzar les crítiques que la seva població pugui fer a les seves decisions polítiques. Sempre que s’intenta prohibir l’exercici del dret a manifestar-se es posa en evidència que ens troben davant d’un menys preu dels drets humans i és un símptoma greu d’una democràcia malalta.
Quan es reivindica el dret a manifestar-se, es demana poder fer-ho amb seny i de forma pacífica, sense violència. En tenim molts bons exemples, però també alguns de dolents. Massa vegades l’experiència mostra que allò que ha començat de forma ordenada acaba amb lamentables enfrontaments i destrosses.
En el transcurs de la gravíssima situació que pateix Gaza, cal valorar positivament tant les manifestacions que s’han pogut fer a Israel contra el seu govern reclamant-li negociar amb urgència l’alliberament dels seus ostatges, com les manifestacions fetes als Estats Units urgint el seu president a complir el seu compromís d’aconseguir ràpidament un alto el foc.
A l’altre extrem, hi ha el cas de Rússia, on els pocs intents de manifestacions públiques en contra de la invasió d’Ucraïna han estat durament reprimides per les seves forces públiques. Vet ací un mal exemple de l’exercici del poder i que queda molt allunyat del necessari respecte que cal tenir sempre en relació amb la llibertat i la bona convivència.
Cal que tots continuem defensant aferrissadament el dret de manifestar-nos, exercint sempre aquest dret i recordant que, malauradament en molts indrets del món, aquest dret no és sempre una realitat.