Els terrassencs, l'acord entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat de Catalunya per integrar divuit municipis, fins ara a la zona 2, a la primera corona del transport metropolità, ens ha deixat glaçats. Més quan la Generalitat havia promès reiteradament que la implantació de la T-Mobilitat posaria fi al greuge històric d'estar a la zona 3. Aquesta qüestió posa de manifest el creixent desequilibri entre les ciutats de la regió metropolitana que pertanyen a l'AMB i les que no, i també la nul·la predisposició del Departament de Territori i Sostenibilitat a resoldre el problema.
La creació de l'ATM (1997) i la integració tarifària (2001) han estat dues fites claus per a l'impuls del transport públic al conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona. Tot i les virtuts del sistema, l'acord amb l'AMB farà més evident la manca d'equitat d'aquest: trajectes amb la mateixa distància tindran costos del tot diferents, com el Montgat-Castelldefels (1 zona, 2,20 euros) o el Terrassa-Barcelona (3 zones, 4,10 euros). Igualment desequilibrada és l'oferta i la cobertura del servei de transport públic. Si als municipis del pla de Barcelona aquest transport és una alternativa real a l'ús del vehicle privat, al Vallès encara no ho és.
Correspon a l'ATM i al departament explicar si l'import del recàrrec a l'IBI que pagaran els municipis que passen a la zona 1 compensarà la pèrdua d'ingressos, o per contra es produirà un dèficit que serà assumit pel conjunt del sistema (subvencions públiques incloses). Així ens trobaríem en la paradoxa que la perifèria (amb pitjor servei i tarifes més cares) subvencionaria indirectament la zona 1. El més preocupant és que l'acord pot consolidar de facto una situació que difícilment la implantació de la T-Mobilitat podrà revertir.
Des de fa temps, entitats com Fem Vallès i Via Vallès defensen la proposta de fusió dels consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental per crear una entitat metropolitana, coordinada amb l'AMB, per, amb més múscul, fer front als reptes que depassen l'àmbit estrictament local com el que ens ocupa i d'altres com els ambientals, de mobilitat o l'accés a l'habitatge. Altres veus han defensat la integració dels municipis del Vallès a l'AMB, tot creant una nova entitat de més de cinc milions de persones de més difícil gestió des del meu punt de vista. En temes de governança metropolitana no hi ha un únic model d'organització, però està clar que el pitjor escenari és l'actual.
Per tot, seria desitjable que el govern de la nostra ciutat afrontés el repte i tingués una actitud proactiva en lloc del seu tradicional qui dia passa any empeny i l'anar mantenint el poder, perquè al final, si tu no fas la política metropolitana, te la fan els altres, i així anem.
* L'autor és arquitecte
Ara a portada