Hem importat un nom -Black Friday-, hem importat una data -el quart divendres de novembre- i hem importat un esdeveniment d’ofertes i grans descomptes.
No fa gaires anys, el comerç debatia sobre la conveniència o no de participar en els descomptes del Black Friday. Avui aquest debat ja no existeix: la pressió del sistema és tan gran que participar-hi ha esdevingut una obligació per a tots els sectors del comerç i dels serveis. Ja no hi ha la possibilitat d’ignorar-ho i mantenir-se’n al marge, perquè l’entorn, la clientela i les circumstàncies no ho permeten. Independentment de si el Black Friday té l’origen a Filadèlfia o de si, segons alguns experts, “el Black Friday es referia al superàvit dels comptes, ja que els números vermells es tenyien de negre gràcies al gran consum de la població”, hem de tocar de peus a terra. Per més importat que sigui, els estudis de consum —i la realitat— assenyalen que comprar productes a un preu menor del que creiem que tenen activa el sistema de recompensa i genera dopamina, una substància que “fa sentir bé” i que empeny a repetir conductes. Això predisposa els consumidors a comprar, i el comerç, en general, ha d’aprofitar aquesta oportunitat.
Entenem, doncs, el Black Friday com una oferta o promoció amb condicions especials més beneficioses per als consumidors que les habituals d’un establiment o empresa.
Cal, doncs, per atreure un alt nombre de consumidors i incrementar la facturació —compensant una inevitable reducció del marge—, oferir descomptes “espectaculars” en articles, productes de temporada o serveis concrets i ben escollits que actuïn com a reclams.
I no val fer el murri i apujar els preus abans del Black Friday: la llei regula que els articles rebaixats han de mostrar el preu original i el preu rebaixat, o bé el percentatge de descompte. A més, el preu original ha de ser el preu més baix que hagi tingut el producte o servei a l’establiment durant els trenta dies precedents a l’inici de l’oferta o promoció.
L’Agència Catalana del Consum i la Direcció General de Comerç han iniciat una nova campanya de control amb motiu de les promocions del Black Friday 2025 per detectar possibles casos de publicitat enganyosa en la indicació de preus.
Potser caldrà reduir el marge en algun producte amb força capacitat d’atracció, orientat a aquell perfil de consumidor que sap exactament què vol i que espera aquesta oportunitat per comprar-ho. Un cop adquirit el producte en oferta, la dopamina farà la resta i pot afavorir la compra d’altres articles.
Cal planificar bé quins productes o serveis s’oferiran. No només és important seleccionar els que deixen un marge més alt, sinó assegurar-se que es disposa d’un estoc suficient. En cas contrari, cal indicar el nombre d’unitats disponibles. La llei no permet anunciar que “les existències són limitades” o que s’ofereix “fins a esgotar existències”: mentre duri l’oferta, s’ha de poder atendre tota la demanda.
Una bona estratègia és oferir també altres productes amb descomptes més moderats, pensats per a consumidors que no tenen clar què volen però que se senten motivats per comprar més barat del que és habitual. Col·locar aquestes ofertes repartides per l’establiment ajuda a generar un impacte visual que reforça la sensació d’abundància de descomptes.
És útil aprofitar per incorporar productes d’altres temporades: contribuiran a incrementar el nombre d’ofertes visibles i ajudaran a reduir estocs.
També és important que els productes en promoció estiguin ben informats i requereixin la mínima atenció personalitzada possible en el procés de venda. Aquesta gestió optimitza recursos i, al mateix temps, permet que els consumidors percebin una bona atenció.
I una darrera recomanació, cal procurar que el Black Friday —que és a tocar de desembre— no comprometi les vendes de la campanya de Nadal.