Preguem a santa Llúcia

HI ha un bon reguitzell de refranys i frases fetes als volts d'ella. Cadascun d'ells donaria peu a esplaiar-me amb sengles columnes: Per santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un de pardal.

— Però... No creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix.

— De santa Llúcia a Nadal, dotze dies per igual.

— De santa Llúcia a Nadal, dotze dies, dotze mesos.

— Per santa Llúcia, minva la nit i creix lo dia.

— Per santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva.

És la patrona dels invidents i, alhora, de les modistes. Pel que fa als cecs, sembla evident que l'origen etimològic del propi nom guarda una relació plena amb la claror (el seu equivalent seria "la que té llum"). De fet, la llegenda contempla que -al llarg del seu martiri- després d'arrencar-li els ulls, encara seguia veient-hi. Està clar que aquest sentit és bàsic per a la tasca de qui treballa amb agulla i fil. Ja no es tracta només de la ceguesa física. Extrapolant-ne el rerefons a la vessant política, està ben clar que tenim molts polítics que actuen sense cap perspectiva. D'altra manera no s'entén el xantatge mutu per aprovar pressupostos. Sense aquest tràmit que hauria d'ésser rutinari, tot sembla més complicat. En allò que afecta els catalans, arribem a l'extrem de qualificar-ho com a combat de sords. Sumant sordesa i ceguesa ens aboquem a un diàleg obtús i impossible. Madrid diu blanc. Nosaltres, negre. No serà la culpa del txa-txa-txà?

Posar pals a les rodes ha esdevingut la moneda de canvi habitual dels darrers vuit anys de política espanyola. Els uns pretenent votar la sortida d'Espanya i els altres ancorats en una visió imperialista més pròpia del segle XV que no pas de l'actual€ A la meva època estudiantil, em venien la moto que la política consisteix en una branca social que vol regular el funcionament en llibertat de la convivència col·lectiva. Tot plegat, això sí, amb el far d'orientar-se al bé comú.

Que santa Llúcia ens conservi la vista i la claredat!.. Bona falta ens fa. No hi ha dret a haver de passar pel sedàs de l'obstruccionisme. No essent així, bona nit i tapa't! Val més plegar. Sempre hem d'estar a l'aguait per tal que no ens domini l'avorriment, el tedi i la inacció.