Hi ha experiències que no s’expliquen només amb xifres, però de vegades aquestes ajuden a entendre’n la dimensió: més d’1,9 milions d’espectadors i més de 7.500 funcions. Darrere d’aquestes dades hi ha 50 anys d’un projecte que ha portat el teatre, la música, la dansa i el cinema a milers d’infants. Pedagogia de l’Espectacle ha celebrat aquest dijous mig segle de vida convertida en una peça clau del paisatge educatiu i cultural de Terrassa. Ho han fet amb una nova funció de Tot dansa!, alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona, que han combinat dansa contemporània, ballet i flamenc, a l'Auditori de Terrassa, davant de diversos centres educatius.
- Tot dansa!, durant l’espectacle d’aquest dijous
- Nebridi Aróztegui
“És la primera experiència educativa de teatre, música i dansa per a les escoles”, resumeix Judit Josa , directora del programa. Una definició que, lluny de quedar-se en el passat, continua vigent avui. El projecte arrenca el curs 1975-76 de la mà d’Òmnium Cultural, amb el nom de Rialles Pedagogia de l’Espectacle. Aquell primer any, unes 12 escoles i poc més de 8.000 infants participaven en una iniciativa que, amb el temps, es demostraria imparable.
En només una dècada, la xifra es multiplica fins als 60.000 alumnes. El creixement és tan gran que el projecte necessita una estructura pròpia i passa a dependre de la Fundació Torre del Palau. “La iniciativa es va fer tan gran que necessitava una entitat jurídica que la sostingués”, explica Josa.
- Rialles, durant una festa de la llufa al dia dels Sants Innocents, a la Plaça Vella, l’any 1982
- Cristóbal Castro
Des d’aleshores, el programa no ha deixat d’evolucionar, ampliant cicles i abast fins a cobrir tota la primària i, puntualment, també secundària. La clau del projecte no és només portar alumnes al teatre, sinó què passa després. Segons Josa, els espectacles són “un mirall de la realitat” i una eina potent per treballar valors, actituds i pensament crític. “Els infants poden sortir transformats, resituats”, afirma. I és aquí és on es veu la diferència amb l’aula tradicional: l’experiència emocional i col·lectiva de l’escena.
En un context marcat per les pantalles, les xarxes i la immediatesa, el contacte amb les arts en directe esdevé encara més rellevant. “És una manera d’adquirir competències i coneixement molt diferent”, destaca la directora.
Durant aquest mig segle, han canviat els infants, l’educació i la societat. “Les aules són més diverses i el món, més global. Les noves tecnologies, els mòbils i ara, sobretot, la intel·ligència artificial, han transformat la manera d’aprendre i de relacionar-se”, esmenta Josa. Però, com tot, la pedagogia també ha evolucionat, i avui dia encara es planteja com una eina clau en l’aprenentatge infantil i juvenil. El projecte ha resistit a aquests 50 anys, no sense dificultats: “La cultura sempre ha necessitat més del que ha tingut”, admet la presidenta, agraint el suport constant de l’Ajuntament per a consolidar-se com a pont entre l’educació i la cultura.
Després de 50 anys, el repte continua sent el mateix: garantir l’accés a la cultura. I aquí, Judit Josa és clara: “Cap infant hauria de quedar-se sense anar al teatre”. Aquest és el motor que ha sostingut el projecte durant mig segle i que mira cap al futur amb la mateixa convicció: seguir obrint teatres, omplint sales i transformant mirades.
