Una gran cursa

El mot "marató" prové d'una batalla entre grecs i perses (any 490 a.C.), en un pla situat a uns quaranta quilòmetres d'Atenes. Aquests darrers, amb un exèrcit molt superior, pretenien envair la ciutat. Així, els primers deixaren instruccions de cremar-ho tot (àdhuc la pròpia població) si passades 24 h no retornaven a casa. En allargar-se tot plegat més del compte, després que el més feble derrotés l'enemic, un general acordà enviar corrent en Filípides, a fi d'anunciar la bona nova. Després de proclamar -per tot arreu- la victòria grega, va morir com a resultat del gran esforç... A partir d'ací, als primers JJOO de la història (1896) s'establí una cursa en honor seu.

Fet aquest preàmbul, bo és festejar que la cursa de la Mitja Marató local arribi enguany a la 20a edició. Fita que diu molt en favor dels organitzadors, patrocinadors, atletes, institucions, col·laboradors, voluntaris i entitats que la fan possible. És un repte que es recolza en una mena de trípode, configurat per esport, ciutat i solidaritat. Potser és en aquest punt que pren cos aquell eslògan famós que batejà molt encertadament Terrassa com "la ciutat de les persones". Paral·lelament ha esdevingut un gran encert haver muntat una exposició commemorativa, al local dels Amics de les Arts, dessota el títol de "Cronosfera, un recorregut pels XX anys de la Mitja Marató de Terrassa". Val a dir que es va tancar abans d'ahir, després de poder-se visitar al llarg de dotze dies. Alhora, gràcies al suport econòmic de l'Obra Social de "la Caixa", s'enceta una "Mitja Marató Virtual". Consistirà a aconseguir un repte solidari a benefici de la Fundació AVAN: "Ictus: el temps és clau, corre!".

Vittorio Gassman deia que "el teatre no es fa per contar les coses, sinó per canviar-les"... Tal que si fos una fantàstica funció, la Mitja Marató aglutina i agermana un munt d'actors. Tots ells esperonats a assolir un objectiu comú. Avui, més que mai, vull convertir aquesta columna en un ressò d'audiència ciutadana. Per tot plegat, trobo del tot just lloar i agrair -en justa mesura- l'esforç, el temps, l'ànima, l'empenta i la vitalitat de tots aquells que la fan possible. Darrere de bambolines, hi ha molts noms del tot anònims a qui voldria ensordir amb un "gràcies" formidable. Sou més que collonuts!